Entrevista

Satyaprem: 'La veritat no està separada de tu, la veritat ets tu'

Aquest mestre espiritual brasiler ofereix una xerrada gratuïta a Girona i fa una visita a Cadaqués

07.06.2016 | 11:03
La vida de Satyaprem es transformà al conèixer al mestre Osho

Mestre espiritual brasiler, Satyaprem –que significa amor a la veritat– invoca el despertar de la gent a la natura original. Aquest dijous ofereix una xerrada gratuïta a la biblioteca Carles Rahola de Girona, un cap de setmana de treball a Canet d´Adri i una visita a Cadaqués, divendres.

Satyaprem defineix el seu dia a dia amb una cita d´un conte zen: "tallo fusta, carrego aigua". Amb la seva estada a Catalunya –divendres serà a Cadaqués– diu que vol "compartir allò que ja està dins l´essència dels catalans, l´amor per la llibertat de ser un mateix".

Com es defineix a vostè mateix?

Com a indefinible. Tot el propòsit de la meditació i, ulteriorment, de Satsang, és trencar amb l´obsessió de definir-ho tot.

Vostè és periodista de formació. Com va anar derivant la seva vida cap a aquesta altra faceta? Va ser arran de conèixer el mestre Osho?

Les condicions polítiques d´extrema dreta al Brasil més l´anhel insostenible per la llibertat em van fer jugar a l´única porta disponible. Un mestre, com Osho, un rebel espiritual, com ell mateix deia, és una porta cap a la llibertat que és la nostra pròpia naturalesa.

Què va aportar ell a la seva vida? Què en va aprendre?

Amb Osho vaig tornar a la vida. La societat ens fa moribunds en general, vivim com a pidolaires, per almoines, per engrunes, i amb això ens controlen. És com aquell que no s´alimenta suficientment i no té amb què alegrar-se. Estan generant infeliços que sempre busquen conflictes per distreure´s. És llàstima que haguem, com a éssers humans, de viure així. Aleshores, tornar a la vida és l´aprenentatge més bonic que un pot tenir. Aprendre a gaudir d´allò bo i dolent com a temporals, que vénen i van. Amb un mestre, un neix a la possibilitat real d´arribar a ser un observador, una observació impersonal de tot el que succeeix, incloent-hi un mateix, com a cos i ment, que òbviament són objectes observables i transitoris en l´espai-temps.

La seva manera de viure invoca el fet de despertar de la gent a la seva naturalesa original. Això es pot fer a partir de la meditació i l´autoconeixement? Tothom pot arribar-hi?

Sí, per descomptat, la trobada implica conèixer-se, per indagar profundament qui sóc jo?, i adonar-se, bàsicament, que tot allò que ´definim´ com nosaltres mateixos és una col·lecció d´opinions alienes, de tercers. Per això no funciona molt bé. I, és clar, tot ésser humà està potencialment concebut per fer arribar a la seva naturalesa que, per curiós que pugui semblar, és el no-lloc d´on mai va sortir.

Què creu que busca la gent quan el ve a escoltar? Què poden aprendre?

Vénen a escoltar els seus cors, el més profund del seu ésser, vénen a escoltar el silenci que encanta amb la pau que anhelen. No poden aprendre, no s´aprèn, és més com desaprendre tot el que la societat li va imposar, és com tornar a la infantesa, a la innocència del no saber. És un trencament amb la ment creient. És deixar de ser cec, guiat pel fet de pensar i tornar a ser, que els pensaments són buits.

Vostè es considera un mestre de la veritat. Han titllat la seva proposta de radical.

Considerar-se no és per un. Sí, molt radical, anem a l´arrel de la cosa. La resta són ´arbres aliens´, com deia el poeta portuguès quasi il·luminat Fernando Pessoa.

Què és exactament la veritat? La veritat, diu vostè, es troba en un mateix.
La veritat és la capacitat de veure, la consciència que està per darrere de cada cosa, pedra, núvol, sensació o el que sigui. El que hi ha darrere dels ulls en l´acte de veure-hi. Qui ets ara? El que veu o allò que és vist? Et convido a notar que el cos i els teus pensaments són vistos per tu, però tu mateix, el que veu, no es pot veure. On ets? Qui ets?

Com poden saber on resideix la veritat? Ara vivim bombardejats de notícies, paraules i imatges.

La veritat no està separada de tu, ets tu. En el caos dels esdeveniments no hi ha veritat, la veritat està en el fet de notar que no hi ha veritat en tot allò que canvia. I tot canvia.

Quin és el sentit de l´existència?

És aprendre a estimar el que és, com és. Tot està de pas. Gaudeix del moment amb lleugeresa i claredat.
Sembla que hem oblidat que l´amor ha de presidir les nostres vides. Com podem recuperar-lo?
Tornant a nosaltres mateixos, mirant cap endins. En quietud i silenci, recordem allò que mai va ser perdut. És una gràcia, no te la perdis.

Donar amor ens pot salvar?

Per l´amor no hi ha perdició.

Li plau viatjar pel món?

Sí, em plau veure que el món viatja amb mi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema