L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha celebrat aquest dijous el 40è aniversari del primer trasplantament de moll d'os a l'estat espanyol, que es va realitzar en aquest centre el 22 de maig del 1976. Des de llavors, ha efectuat 2.939 intervencions d'aquest tipus i actualment, a Catalunya hi ha prop de 500 trasplantaments de moll d'os cada any, tal com ha indicat als mitjans de comunicació Jordi Sierra, director del servei d'hematologia de Sant Pau. En concret, aquest hospital en va fer més de 130 al 2015, 23 dels quals infantils.

La primera pacient que va rebre un trasplantament de moll d'os a l'estat espanyol va ser una nena de 13 anys amb leucèmia aguda, que va recaure mesos després i no va superar la malaltia. Sobre aquest aspecte, Sierra ha destacat que "la supervivència ha anat millorant clarament" i ara mateix és "el doble que quan es va començar", situant-se en un 60% de mitjana, segons dades de l'Hospital de Sant Pau.

En el mateix sentit, Josep Cubells, hematòleg pediàtric que va impulsar i participar en aquella intervenció, ha destacat que en quatre dècades s'han desenvolupat tot un seguit de tècniques i tractaments que han ampliat "enormement" les possibilitats a l'hora d'abordar les malalties associades al trasplantament de moll d'os, com la leucèmia.

Sierra ha detallat que aquests avenços són, principalment, la utilització de cèl·lules mare de la sang de cordó umbilical, la possibilitat de fer trasplantaments de donants amb un 50% de compatibilitat o bé l'ampliació de l'espectre de donants no emparentats amb el pacient. Tot i això, l'índex de supervivència varia d'un 70% en un pacient jove que es troba en una fase primerenca de la malaltia amb la donació d'un germà, fins a un 30% en el cas que el malalt tingui més de 60 anys, en fase avançada i un trasplantament a partir d'un donant no emparentat.

El director del servei d'hematologia de Sant Pau ha remarcat que el trasplantament només es proposa quan no hi ha "una alternativa de curació" o bé si millora les expectatives de supervivència en un 20 o un 30%. "La gran majoria de malalts, tan adults com nens, pràcticament eren incurables sense el trasplantament", ha sentenciat.

En quant a la intervenció, actualment es poden obtenir les cèl·lules que s'han de trasplantar des de la sang de les venes del donant, sense que calgui una intervenció quirúrgica. En la mateixa línia, Sierra ha apuntat que les noves teràpies poden fer que, en el futur, les malalties canceroses no necessitin un trasplantament. En referència a les malalties gèniques, s'està avançant cap a un tractament amb cèl·lules mutades del propi pacient, que no generarien rebuig i farien innecessari el trasplantament en algunes malalties, ha afirmat Isabel Badell, directora de la unitat pediàtrica de trasplantament de progenitors hematopoètics de l'Hospital de Sant Pau.

Precisament, Badell va participar com a metgessa resident al primer trasplantament de moll de l'os i ha manifestat que "és un privilegi" haver assistit al desenvolupament de totes les millores en trasplantaments de moll d'os al llarg dels anys, "igual que veure com ara nens amb leucèmia, que abans de cada 10 se'n salvava un, ara s'arriba al 80% de curació".

Al seu torn, Cubells ha explicat que el primer trasplantament es va fer "artesanalment" amb un equip de metges "ampli", que hi va posar "moltes ganes i molt interès". "No teníem ni cambres estèrils", ha dit. "Abans era una opció perquè no hi havia res més a fer, com va ser el primer cas. Vam fer-ho perquè vam tenir la sort de trobar una nena amb una bessona", ha expressat.

La celebració del 40 aniversari del primer trasplantament de moll d'os a l'Hospital de Sant Pau ha reunit metges i especialistes amb pacients i donants. Ismael López té 61 anys i va rebre un trasplantament amb cèl·lules pròpies fa 9 anys i un altre amb moll d'os d'una donant dels Estats Units, ara en fa 5. "Al principi, un trasplantament de moll d'os la gent ho confon amb la medul·la espinal i no té res a veure. Tothom es pensa que t'han d'arrancar la medul·la espinal, quan en realitat és com una transfusió de sang", ha manifestat a l'ACN.

Un altre cas és el dels germans Víctor i Laura González. Als 9 anys, el Víctor va ser diagnosticat amb leucèmia i la seva germana gran li va donar moll d'os en dues ocasions. "Pel que dónes, val la pena 100%. Sigui el teu germà o sigui qui sigui. Quan em van dir que era compatible, se'm van obrir els ulls, perquè és molt poc probable", ha expressat la Laura a l'ACN.