La màxima mèdica generalment acceptada que el colesterol HDL (HDL-C) elevat és "bo" ha estat ara anul·lada per un estudi internacional, dirigit per investigadors de l'Escola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània, als Estats Units.
El colesterol és una substància grassa natural present en totes les cèl·lules del cos humà necessària per al normal funcionament de l'organisme. Estem acostumats a escoltar parlar de colesterol bo i colesterol dolent, però són la lipoproteïnes els qui defineixen aquesta característica.
Així, les de baixa densitat (LDL), són les encarregades de transportar nou colesterol des del fetge a totes la cèl·lules del nostre organisme. Mentre, que el d'alta densitat (HDL) recull el colesterol no utilitzat i el retorna al fetge per al seu emmagatzematge o excreció a l'exterior a través de la bilis.
Per tant, com recorda la Societat Espanyola de Cardiologia, es pot parlar de dos tipus de colesterol. El dolent que en unir-se a la partícula LDL es diposita en les artèries i el bo que en unir-se a la partícula HDL s'acaben destruint.
No obstant, sembla que no sempre és així, els investigadors han demostrat que un increment del HDL-C per causa genètica pugues en realitat ser "dolent", assenyalant que una mutació específica en un gen que codifica una proteïna receptor de la cèl·lula que s'uneix al receptor de HDL evita posar-ho en funcionament.
La mutació causa un augment del risc de malaltia coronària, fins i tot en presència de nivells elevats de HDL-C o colesterol "bo", com es revela en un article sobre aquest treball que es publica en la revista 'Science'. Investigacions anteriors van plantejar la possibilitat que el HDL podria no ser tan protector contra la malaltia cardíaca com generalment creuen els cardiòlegs, especialment després de diversos assajos clínics de medicaments de HDL que van mostrar pocs o cap efecte.
