L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha presentat aquest dilluns el nou protocol que aplicarà a les dones embarassades que tinguin risc de patir el virus del zika, transmès per un mosquit tropical, ja que l'afectació més greu és la que poden patir els fetus durant la gestació. Així, les dones que hagin estat recentment en països de risc, com els d'Amèrica Llatina, o hagin tingut relacions sexuals amb homes que també hi hagin estat, passaran diverses proves de sang i ecogràfiques per determinar si tenen el virus i si els seus fills el poden patir, cosa que els podria comportar alteracions neurològiques severes com microcefàlia.

El nou secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha volgut tranquil·litzar la població, i ha assegurat que només un 25% dels infectats pateixen la malaltia i que, d'aquests, el 99% tenen símptomes lleus com febre moderada, erupcions cutànies, conjuntivitis, cansament i dolor a les articulacions petites de peus i mans. Només casos molt concrets poden derivar en complicacions neurològiques i autoimmunitàries, com el síndrome de Guillain-Barré.

El problema més greu és el de les dones embarassades, que podrien passar el virus als seus fetus. Aquests podrien patir microcefàlies. Però cap d'aquestes dues coses estan 100% confirmades científicament. Així, dels 5.280 casos de suposada microcefàlia detectats al Brasil, que van encendre totes les alarmes a les autoritats sanitàries mundials, només 508 es van acabar confirmant, i 41 d'elles es van poder associar al zika, cosa que suposa un 8%. Així, no es pot determinar que el virus causi la microcefàlia, però sí que hi està associat.

De moment, a Catalunya s'han detectat 14 casos, cinc més que el dilluns passat. D'aquests, hi ha sis homes i vuit dones, però només dues estan embarassades, les mateixes que fa una setmana. Vuit casos més estan a l'espera de resultats per confirmar el diagnòstic. Les dones embarassades es troben bé, estan de 18 i 27 setmanes i de moment no s'ha confirmat que hagin transmès el virus als seus fills.

En el cas de dones embarassades que hagin viatjat poc abans a algun dels 34 països de risc o hagin mantingut relacions sexuals sense protecció amb un home que hi hagi estat ho han de comunicar al seu metge. Se li farà un anàlisi de sang per detectar anticossos contra el virus i la sospita es comunicarà als serveis de vigilància epidemiològica territorial, que coordinaran el procés. Si el resultat és positiu, la dona serà derivada als dos hospitals de referència d'aquesta malaltia per fer-ne seguiment, l'Hospital Clínic i el Vall d'Hebron, tots dos a Barcelona. Allà se'ls farà una ecografia i una neurosonografia cada tres o quatre setmanes fins al part. La neurosonografia permet conèixer amb més detall el creixement i formació del cervell de l'infant. No obstant, el cervell és l'últim òrgan en desenvolupar-se i per tant la microcefàlia pot aparèixer en qualsevol moment de la gestació. Per això, es considera que el control cada tres o quatre setmanes és suficient i evita l'angoixa que suposa un control cada dues setmanes, com proposa el Ministeri de Salut espanyol.

També es pot donar la possibilitat a la mare d'avortar. Si s'arriba al part, s'intentarà fer en els dos hospitals de referència, i el nadó també serà controlat periòdicament per si desenvolupa qualsevol afectació. Es fan proves d'anticossos en sang, avaluació neurològica precoç, ecografia cerebral i exàmens oftalmològics i auditius. En cas que es confirmi la microcefàlia, es farà un seguiment continuat i un tractament específic, encara que actualment no té cura. No s'ha demostrat que la llet materna pugui transmetre el virus i tampoc de persona a persona a través de la respiració o el contacte.

El virus acostuma a provocar símptomes, si ho fa, entre 3 i 12 dies després de la picada del mosquit infectat i solen marxar entre 2 i 7 dies després de manifestar-se. A les dones que vulguin quedar-se embarassades se'ls recomana que usin el preservatiu fins 28 dies després d'haver viatjat a països de risc i si la seva parella sexual ho ha fet i ha patit símptomes que s'esperi sis mesos. Si ja estan embarassades se'ls recomana que no viatgin a aquestes zones fins que hagin parit.

Com que no existeix cap vacuna ni medicament, es recomana a tothom que segueixi els mateixos consells que per evitar altres malalties com el dengue o la chikungunya, com és portar repel·lent antimosquits, usar roba de màniga llarga de colors clars i dormir amb mosquiteres.

Pel que fa al mosquit tigre, teòricament pot transmetre la malaltia, perquè és de la mateixa família que el mosquit americà que la transmet, però en tot cas la transmissió és més difícil. Tot i així s'ha previst reforçar la lluita contra aquest insecte, present a Catalunya des del 2004.