Hi ha un fenomen que observem els terapeutes a la consulta que, encara que sigui molt habitual, no deixa de sorprendre´m. Funciona més o menys així (us exposo un cas fictici). Una dona demana hora i, a la primera visita, m´explica que la seva relació de parella és un desastre. «Estem molt malament, des que va néixer la nena», diu. «No ens ho hem dit, però tots dos sabem que si això continua així ens separarem. Ja no tenim res en comú, em sento molt sola i estic molt trista». A la visita següent li pregunto a l´home, tot sol, com va la relació de parella. I m´explica una altra pel·lícula, que no té res a veure amb la que m´ha explicat la seva dona: «Molt bé, estem molt bé. A veure, després del naixement de la nena tot ha canviat una mica, tenim menys temps per a nosaltres i a vegades ens costa organitzar-nos; jo tinc molta feina i em sembla que la meva dona està una mica estressada, però ja n´anirem aprenent. Sento que tenim una relació menys apassionada però més sòlida i tranquil·la, sí, hem fet una família, i això està molt bé».

Qui diu la veritat? Tots dos i cap dels dos. Perquè el que passa és que cadascú de nosaltres som molt diferents, degut a les nostres experiències, les creences, els desitjos, capacitats, família, estudis, gènere i mil factors més que ens fan ser qui som. Aquest «ser qui som» fa que veiem el món a la nostra manera, a través del filtre de les nostres circumstàncies, que és de l´única manera que som capaços de veure´l.

I resulta que aquesta manera de veure el món no és la mateixa que la de la nostra parella. Ni la mateixa que la de gairebé ningú. Les teràpies, si serveixen per a alguna cosa, és per ajudar-nos a fer-nos una idea el més realista possible de tot plegat. És com fer un puzle. En el cas de la teràpia de parella, entre la visió de l´un, la visió de l´altre i la visió neutra i externa del terapeuta intentem fer una panoràmica, un pla general, de la relació. No podem deixar de ser qui som, i posar-se a la pell de l´altre és molt complicat. Però per començar podem fer una cosa molt important: procurar tenir una comunicació tan genuïna i autèntica com sigui possible. Si no ens podem posar al cap de la nostra parella, ens pot ajudar que ens digui les coses que sent i que necessita. I nosaltres la podem ajudar dient-li les coses que sentim i necessitem.

Una queixa molt típica és la de «com és possible que no vegi que [el que sigui]». Sí, és possible, és perfectament possible perquè és una altra persona i no veu les mateixes coses que tu. I allò que per a tu és evident i bàsic i importantíssim pot ser que per a l´altre no tingui cap mena d´importància. I viceversa. Si en lloc d´exclamar-te en silenci i acumular ressentiment li comuniques, és probable que per fi se n´adoni i hi hagi un canvi. Encara que faci molta pena i sigui molt poc romàntic hem d´assumir que vivim en universos diferents i que no tenim telepatia. Quan una cosa no funciona l´hem de comunicar. Estimar no significa captar com per art de màgia tot el que li passa a la teva parella. Estimar significa tenir les antenes posades, escoltar molt quan l´altre intenta comunicar-se i agafar-se´l seriosament. Estimar significa intentar comunicar a l´altre com estàs, què et molesta i què necessites per no acumular ressentiment.

Quan no ens podem comunicar d´aquesta manera genuïna és quan comencem a enviar missatges indirectament, en el subtext, i ens convertim en aquelles parelles que quan diuen «estimat, no hi ha llet» en realitat volen dir «no has anat a comprar llet i n´estic fins als collons d´anar-la a comprar sempre jo i si com a mínim estiguéssim bé doncs aniria a comprar la punyetera llet però és que això és una merda i...» Us sona? No val la pena, perquè a l´altre no li arriba el missatge ni li arribarà. Només li arribarà que cada dia estàs de més mal humor. Es tracta de procurar comunicar-nos honestament, cada vegada una mica més. L´objectiu és trobar un canal de comunicació autèntic, genuí, de veritat, sense jocs. Si no hi estem acostumats no és fàcil, però es pot fer. És molt efectiu, ja ho veureu, i de seguida us sentireu més a prop de qui estimeu.