El programa 'Salut i Crisi', que depèn del Dipsalut, preveu ajudar més de 250 gironins perquè es reinsereixin al mercat laboral fins a finals del 2016. La iniciativa es va engegar l'any passat i, de moment, ja hi ha 78 persones (la majoria, aturades de llarga durada) que han aconseguit contractes d'entre tres i sis mesos. Entre aquest any i el proper, el Dipsalut destinarà una partida d'1,15 milions d'euros (MEUR) amb l'objectiu de crear fins a 181 nous llocs de treball temporals, tant a l'administració com a l'empresa privada. El president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, destaca que l'objectiu del programa és el de "donar una empenta" a aquells qui no troben feina perquè aconsegueixin un lloc de treball estable.

La línia d'ocupació en el marc del programa 'Salut i Crisi', que impulsa l'organisme autònom Dipsalut, va néixer l'any passat. "No tenir feina també es tradueix en problemes de salut, i per això vam decidir obrir aquesta convocatòria de subvencions específiques", precisa el president del Dipsalut, Josep Maria Corominas.

Fins ara, ja s'han fet dues convocatòries d'aquests ajuts. La primera va abraçar el període 2014-2015, s'hi van destinar 499.383 euros i va permetre donar feina a 78 gironins. La majoria d'ells, fins a un 82%, es trobaven a l'atur, i un altre 15% sobrevivia amb la Renda Mínima d'Inserció.

"A l'hora d'incloure'ls al programa, vam prioritzar aquells aturats de llarga durada, de més de 30 anys i que tinguessin fills al seu càrrec; de fet, sis de cada deu són pares", ha concretat el president del Dipsalut. Gràcies a la línia d'ocupació del 'Salut i Crisi', que de mitjana ha destinat 6.400 euros a cadascun dels beneficiaris, aquests 78 gironins han pogut treballar de nou durant un temps.

Els seus contractes tenien una durada d'entre tres mesos i mig any. Més de la meitat els ha ofert l'empresa privada (un 55%) i l'altre percentatge restant, l'administració pública (sobretot els ajuntaments, que els han incorporat a les seves brigades). Pel què fa a sectors, la meitat dels contractes s'han concentrat en el comerç, la indústria agroalimentària o bé han permès fer obres, manteniment i serveis a la comunitat.

181 contractes nous

Ara, un cop acabada la primera convocatòria, ja hi ha en marxa la segona. S'estén entre aquest any i el 2016, preveu ajudar a crear 181 contractes nous i compta amb una dotació econòmica de fins a 1,15 MEUR. És a dir, que quan acabi l'any vinent, des de la línia d'ocupació del 'Salut i Crisi' s'hauran donat oportunitats a més de 250 gironins perquè es reinsereixin al mercat laboral.

El president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, concreta que l'objectiu del programa és el de "donar una empenta" a aquells qui no tinguin feina perquè en trobin una de nova. És a dir, que al costat d'anar generant "oportunitats per a aquells qui ho passen malament", la intenció és que, un cop acabin els mesos del contracte, les empreses -en el cas de les privades- els arribin a incorporar a les plantilles.

A partir d'aquest any, a més, la convocatòria d'aquest programa d'ocupació garanteix que, com a mínim, el 80% de l'import que es concedeixi a les empreses i administracions anirà destinat a pagar els sous dels beneficiaris.

El Dipsalut assumeix Acció Social

Coincidint amb el balanç d'aquest apartat del programa 'Salut i Crisi', la Diputació també ha anunciat que a partir d'aquest gener el Dipsalut assumirà l'àrea d'Acció Social sota el seu paraigües. "Hi ha una clara relació entre les desigualtats socials i la salut; són àrees que no poden viure d'esquenes una de l'altra i que, des de la Diputació, tenim un clar objectiu de prioritzar", ha explicat el seu vicepresident quart, Albert Piñeira.

El vicepresident també ha concretat que la unificació d'Acció Social dins del Dipsalut permetrà que les entitats del tercer sector "tinguin un sol interlocutor" a l'hora de dirigir-se a la Diputació, "no es perdin en un laberint administratiu" i "nosaltres puguem incrementar la nostra eficiència". Piñeira ha indicat que, un cop el Dipsalut assumeixi Acció Social, l'organisme autònom passarà a gestionar un pressupost anual de més de 12 MEUR. "Arreu de l'estat espanyol, serem de les Diputacions que destinarem més diners a aquestes polítiques", ha conclòs.