Entrevista

'Quan el cāncer de pāncrees avisa aquest ja estā molt avanįat'

L'especialista Joan Figueras va oferir aquest dijous una xerrada a Figueres que va aplegar molt de públic

27.11.2015 | 15:11
L´auditori del Cercle estava ple per escoltar al doctor

El doctor Joan Figueras, reconegut especialista en càncer de pàncrees, va ser aquest dijous al Cercle Sport de Figueres per parlar sobre els darrers avenços per curar aquesta malaltia. "Cal que els malalts sàpiguen que no s´ha perdut tot, que hi ha gent que es cura", diu. La conferència, promoguda per AECC Catalunya contra el cáncer, va assolir una gran convocatòria de públic. Aquí publiquem una entrevista amb ell on posa llum a uns quants dubtes sobre aquest tipus de càncer.

La gent desconeix força el seu propi cos?

Força i sobre el pàncrees encara més. El pàncrees es troba dins l´abdomen, bastant fondo, cap a l´esquena, dins una cruïlla d´artèries molt importants, una d´elles la del tronc celíac que porta sang al fetge, a l´estómac i a la melsa i que, per tant, el càncer el pot envair ràpidament. També està sobre una altra cruïlla, en aquest cas venosa, la vena porta i les seves branques, que recull la sang dels budells, de la melsa i forma la vena porta. El tumor de pàncrees ràpidament envaeix aquestes cruïlles. A la universitat, em van ensenyar que de cada 100 tumors de pàncrees només es poden operar 10 i d´aquests 10, al cap de 5 anys només està curat 1.

Això és una dada de fa anys, però imagino que s´ha avançat una mica.

Bastant. Actualment, el tumor és el mateix, però amb les ressonàncies es pot estudiar molt bé què envaeix; amb quimioteràpia i radioteràpia es pot reduir i en cirurgia també n´hem après molt i sabem com extirpar aquestes artèries sense que el malalt mori. Bé sigui amb una preparació prèvia, tapant les artèries perquè facin una circulació auxiliar, i que quan tallem l´artèria no passi res o bé sigui amb reconstruccions.

És dels càncers més letals?

Sí. El de còlon és molt més freqüent, però la mortalitat és del 50 per cent. En càncer de pàncrees hi ha menys casos, però la mortalitat és molt propera a la incidència, és a dir, que en podíem curar molt pocs fins ara.

Diu fins ara. Té a veure amb l´operació pionera que van fer a un pacient de Figueres aquest estiu passat i que li va salvar la vida?

Sí. Però insisteixo que és un conjunt, un equip. A aquest malalt li vam fer quimioteràpia i radioteràpia perquè se li disminuís el tumor i llavors, els radiòlegs, ficant-se dins del cos amb uns tubets molt fins que avancen per dins les artèries, com quan es té un infart de miocardi, li van tapar les artèries que després s´havien de tallar. Ho van fer perquè desenvolupés una circulació auxiliar. Llavors vam poder sacrificar aquestes artèries perquè no quedés cap conseqüència per la resta dels òrgans.

Això aporta esperança.

Sí. Gràcies a la premsa, que ho va fer públic, hi ha molts malalts que ens consulten de tot l´Estat i un parell d´ells, que havien donat per morts, els hem pogut operar.

Aquest càncer no dóna símptomes previs? No avisa a qui el pateix?

No, quan avisa ja està avançat.

I què podem fer per prevenir?

Estem treballant amb el departament de bioquímica de la UdG amb anàlisis de marcadors. Es tractaria d´una anàlisi de sang i de cercar unes proteïnes que normalment no s´hi troben i estarien, de vegades, en aquest tipus de tumors. Això ens permetria identificar-lo abans.

S´inverteix prou?

La inversió en medicaments la fan les grans farmacèutiques i aquestes el que volen són resultats ràpids, prefereixen invertir en tumors pels quals ja s´ha trobat la via, i no en aquests amb els quals seguim força aturats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaįos recomanats: Premis cinema