Ahir va ser el dia internacional per l'eliminació de la violència de gènere. Em sumo a la causa amb unes quantes reflexions al voltant de la sexualitat de les persones.
Som animals i la nostra sexualitat té molta càrrega instintiva, sí. Però hem anat evolucionant i la sexualitat humana ha patit un salt qualitatiu en relació a les altres espècies: la nostra ja no és una sexualitat preprogramada amb l'única finalitat de la reproducció. Som plenament capaços de modelar aquesta càrrega instintiva per viure la sexualitat amb llibertat. Al llarg de la vida podem tenir les relacions sexuals que vulguem, quan vulguem i amb qui vulguem. Una dona pot tenir relacions sexuals independentment del moment del cicle menstrual en el que estigui -si li ve de gust-, fins i tot si està embarassada o si ha arribat al climateri. Pot decidir tenir fills o no tenir-los. Pot dir que no a una relació sexual en qualsevol moment.
I els homes? Actualment encara hi ha vigent el mite que l'home no pot controlar la seva sexualitat -com si fos un ximpanzé-. Això no és veritat i és una idea que s'ha de desterrar perquè crea molts malentesos. Un home és plenament capaç de controlar els seus impulsos sexuals i és plenament capaç, també, de «perdre» oportunitats sexuals.
Aquesta idea errònia que els homes no són capaços de rebutjar possibles relacions sexuals ha fet molt de mal perquè, d'alguna manera, ha legitimat les infidelitats masculines. L'home està plenament capacitat per prendre decisions sobre la seva activitat sexual. I també té dret a dir que no. Igual com la dona. Per tant, homes i dones som cent per cent responsables dels nostres actes en aquest terreny.
I aquí és on entra en joc la dimensió ètica de la sexualitat: som lliures però, com en totes les llibertats, també hem de tenir en compte la llibertat aliena. Es tracta de responsabilitat i de respecte. Moltes situacions de violència en la parella (cap a la dona sobretot, però cap a l'home també) neixen de no tenir clars aquests conceptes.
Se m'acudeixen unes quantes preguntes que podrien servir per posar consciència sobre tot això i per crear debat, per exemple, en una aula. Us en deixo algunes per si algú les vol aprofitar:
Creus que si la teva parella en té moltes ganes has de tenir relacions sexuals per fer-la sentir bé, encara que tu no en tinguis ganes? Creus que si la teva parella et diu que no li ve de gust alguna pràctica sexual és perquè no t'estima prou? Penses que la teva parella és més important que tu? Penses que ets més important que la teva parella? Quan algú té relacions sexuals, ha de buscar només el seu propi plaer o també el de la parella? És important ser honest amb els sentiments cap a la parella, perquè sàpiga de veritat què sentim i quin compromís estem disposats a assumir? Creus que homes i dones tenen les mateixes obligacions i els mateixos drets, en les relacions de parella, o que tenen drets i obligacions diferents? Què en penses d'algú que posa en risc la seva salut quan té relacions sexuals? I d'algú que posa en risc la salut de la seva parella? No tenir pràctiques de risc, és important o tots plegats som uns exagerats? És important procurar evitar els embarassos no desitjats o trobes que no cal perquè no passa gaire sovint?
De tots aquests temes se n'ha de parlar, perquè a vegades hi ha coses que ens pensem que estan molt clares -tant en joves com en adults- i en realitat no ho estan gens.
Es tracta d'anar posant llum sobre les coses i d'anar avançant perquè, a poc a poc, aquest contínuum de l'evolució, que ja ens ha portat fins aquí, continuï endavant.
