Toc d'alerta als caçadors per evitar que es mengi senglar infectat per triquina

L'emergència cinegètica per superpoblació de senglars a les comarques gironines comporta que les colles de caçadors cada cop matin més porcs. La temporada passada se'n van abatre 15.000, una xifra que es preveu superar en aquesta. I de retruc, la superpoblació de senglars també suposa que augmenti el risc de menjar carn infectada per triquina, un paràsit que pot afectar greument la salut.

D'ençà que va començar la temporada, ara fa poques setmanes, els veterinaris ja han detectat tres porcs infectats per triquinel·losi. Tots els animals han donat positiu a les analítiques fetes al laboratori. Des del Col·legi de Veterinaris, però, alerten que encara hi ha "irresponsables" que mengen la carn sense que hagi passat el control o quan encara no es tenen els resultats de les analítiques.

"Tots els senglars que es comercialitzen passen pel laboratori, però el risc es troba amb aquells animals que es mengen a casa; per això, volem fer una crida perquè ningú se la jugui", indica el president del col·legi, Bernat Serdà. I fent un símil amb la temporada de bolets, que coincideix en part amb la del senglar, hi afegeix: "Aquells qui recullen bolets al bosc i no hi entenen massa, sempre busquen algun expert perquè li digui si són bons o no; amb el cas del senglar i la triquina, passa el mateix, però en aquest cas qui ha de dir que la carn és apta és el veterinari".

Els veterinaris també alerten que no n'hi ha prou amb cuinar el senglar per tenir la certesa que desapareix la triquina -el paràsit mor a més de 75ºC- perquè, com concreta Serdà, "sempre hi pot haver un tros que no estigui prou cuit o bé que part de la carn es destini a fer embotit casolà".

Per això, els veterinaris demanen a les colles que portin a analitzar tots els senglars que abaten al laboratori. I que no es reparteixin la carn després d'una batuda sense saber si està infectada. "Encara que sigui per consum particular, cal que tots els senglars passin per un centre de reconeixement acreditat perquè siguin examinats", precisa Bernat Serdà.

Al laboratori

Abans, els veterinaris analitzaven els senglars in situ. Portaven un microscopi, tallaven un tros de carn de l'animal i el miraven a través de la lent. "Per a l'analítica, s'agafen aquells trossos de masses musculars més oxigenades, com el diafragma o la llengua, perquè si hi ha triquina, aquests són els llocs més freqüents on es trobava el paràsit", concreta el president dels veterinaris.

Ara, però, explica Serdà, el sistema ha canviat. "El mètode s'ha perfeccionat per un altre de molt més fiable, que és el que s'ha imposat", subratlla el president dels veterinaris. Aquest nou sistema es coneix amb el nom del 'mètode de la digestió'. Al laboratori, els trossos de senglar es mesclen amb àcid i, amb l'ajuda d'un aparell centrifugador, es recrea la digestió de la carn.

Si hi ha presència del paràsit, un cop acabat el procés, la triquina queda aïllada i es pot veure amb molta més certesa. "Ara és obligatori fer els controls així i, per suposat, tota aquella carn que s'ha de comercialitzar passa les analítiques", explica Serdà.

500 senglars de mitjana cada setmana

A les comarques gironines, l'empresa Senglar de Girona és un dels centres que compta amb un laboratori acreditat per fer les analítiques de triquina. Per fer-se'n una idea, de mitjana, cada setmana els arriben uns 500 porcs per analitzar.

El seu gerent, Arnau Padrosa, explica que cada vegada que detecten un animal infectat per triquinel·losi, cal comunicar-ho a les autoritats sanitàries i enviar-ne a destruir la carn. Des d'aquesta empresa, especegen i comercialitzen la carn de senglar. Però no tots els porcs que els arriben són els que s'abaten durant les batudes (perquè n'hi ha que se'ls queden els caçadors per autoconsum).

"La majoria dels senglars estan sans, però per desgràcia també n'hi ha una part que tenen triquina; per això, cal que tothom sigui conscient que els porcs han de passar pel laboratori abans de consumir-se, i no tirar pel dret com s'havia fet últimament", precisa Padrosa.

Des d'aquesta empresa, situada al polígon de Fornells de la Selva (Gironès), també aprofiten els resultats de les analítiques per anar fent un mapa dels llocs on s'ha detectat la presència del paràsit. L'objectiu és que això sigui de servei per a les autoritats sanitàries a l'hora de combatre la triquina.

Ara bé, els seus responsables també alerten que, en paral·lel a les analítiques, cal impulsar canvis normatius per assegurar que tots els senglars s'examinen al laboratori. I és que, ara per ara, tot es fa sota el paraigües d'una legislació europea. "Caldria adequar la normativa a la realitat de cada territori i, en paral·lel, tenir en compte quina gestió es fa dels residus per evitar que els senglars se'ls mengin o retirar els animals morts que hi ha a bosc, per evitar la prevalença de la triquina", concreta Padrosa.

Dolors musculars, febre i diarrees

Aquest paràsit provoca la malaltia anomenada triquinosi i acostuma a arribar als humans després de consumir carn de porc o senglar infectada i mal cuinada. La triquinel·losi provoca dolors gastrointestinals, musculars, diarrees, febre o debilitat, entre altres símptomes. Pot variar des d'una infecció no aparent fins a una malaltia mortal (la mortalitat sol ser inferior a l'1%, tot i que pot arribar fins al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament).

A Catalunya, el darrer cas de triquinel·losi en humans es va detectar el 2006. El brot, aleshores, va afectar quatre persones que havien consumit carn de senglar.