Per a conductes de risc

L'èxit dels tractaments preventius de VIH obre el debat a Europa sobre el seu ús rutinari

Josep Maria Gatell, vicepresident de la Conferència Europea sobre la SIDA, creu que la investigació de la malaltia té el repte de trobar cada vegada tractaments més simples

17.10.2015 | 11:28
Josep Maria Gatell

Més enllà de les vacunes terapèutiques o preventives la investigació en el terreny del VIH té altres fronts oberts. Un n'és la profilaxi preexposició, un medicament que actua amb un efecte similar a ''la píndola de l'endemà'' i que aconsegueix reduir l'impacte de la SIDA en els grups de més risc com ara els homes homosexuals. Als Estats Units el medicament ja està aprovat, l'OMS ja l'ha començat a recomanar i Europa ho debatrà en la 15a Conferència Europea sobre la SIDA que té lloc a Barcelona aquesta setmana. Així ho ha explicat el vicepresident, Josep Maria Gatell, que ha recalcat que la trobada també permetrà conèixer tots els avenços que s'estan fent en la seva investigació.

Un grup de recerca francès presentarà aquesta setmana, en el marc de la 15a Conferència europea sobre la SIDA a Barcelona, un estudi que demostra que la profilaxis preexposició en els grups de risc es pot fer de manera continuada amb una pastilla diària o es pot fer de manera a demanda, de manera intermitent, amb un funcionament similar a la ''píndola de l'endemà'' que redueix medicació, toxicitat i diners. Ho ha avançat a l'ACN el doctor Josep Maria Gatell, vicepresident d ela Conferència que ha assegurat que és un tractament dirigit únicament als grups amb risc d'infecció d'entre el 3 i el 5% a l'any, és a dir, principalment homes homosexuals.

Gatell ha explicat que als Estats Units aquest medicament ja es comercialitza i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha començat a recomanar. Per això per Gatell, Europa té sobre la taula el debat d'obrir la profilaxis a pacients i metges, més enllà dels assajos clínics on s'ha demostrat que funciona i que la relació cost-eficàcia és ''molt bona'' perquè produeix una protecció ''molt alta''. Gatell creu que l'existència dels sistemes de salut pública europeus han retardat aquesta aprovació perquè té una implicació econòmica. Malgrat tot, per Gatell és un import petit perquè va dirigit a un grup de risc molt reduït.

Josep Maria Gatell, que és cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona, destaca que aquesta profilaxi preexposició és eficaç pel VIH però no protegeix d'altres possibles malalties de transmissió sexual i per tant, els possibles usuaris haurien de seguir adoptant mesures per evitar sífilis o gonorrea. En aquest sentit, no creu que la profilaxi pugui ''relaxar'' l'ús d'altra prevenció però si que reconeix que aquest tipus de malalties han comportat al llarg de la història una lluita ''problemàtica'' per la reticència a prendre mesures de protecció.

Aquest és un dels temes que s'abordaran entre el 21 i el 24 d'octubre a la Conferència Europea sobre el SIDA, però la trobada d'experts i investigadors també servirà per reflexionar sobre els reptes que té la malaltia actualment i les fites a aconseguir. En aquest sentit, Gatell creu que tenint en compte la situació actual, cal treballar perquè el tractament antiretroviral sigui més simple i senzill. Per això destaca que es presentarà també un estudi que permetrà reduir d'una pastilla diària a una injecció cada tres mesos. ''Hi ha marge de millora'', assegura Gatell.

Les vacunes, a llarg termini

Tot i els avenços que s'han fet els darrers anys en el terreny d ela vacunació, tan terapèutica com preventiva, del VIH, Josep Maria Gatell encara considera que els infectats han de conscienciar-se que els caldrà medicació tota la vida. I és que per recursos i esforços que s'hi destinin, la investigació en aquesta matèria comporta uns processos concrets que allarguen qualsevol estudi uns 4 anys com a mínim. Per això, tot i ser optimista, creu que no hi haurà vacuna terapèutica fins d'aquí a cinc anys com a molt, i preventiva com a molt d'aquí a 10 anys, ja que per administrar-se a la població general, no infectada, calen estudis molt més amplis a nivell poblacional.

Gatell destaca però que Europa ha donat llum verda a dos nous projectes que començaran el gener de 2016 i que treballaran per a la vacuna preventiva. L'HIVACAT, el projecte de recerca que uneix els grups de l'Hospital Clínic i l'Hospital Germans Trias i Pujol, hi té una participació assegurada, cosa que per Gatell, significa que estan ''per competir''.

Durant aquest 2016, l'HIVACAT també provarà, en humans, dues noves vacunes, una de cada centre, que han de permetre comprovar la tolerància i l'eficàcia de noves substàncies que puguin despertar la immunitat de l'individu i permetin avaluar noves vies d'administració. Per Gatell, el més important és que fa relativament pocs anys ningú no creia en una possible vacuna i en canvi, els estudis presentats demostren que és possible però que encara ''cal millorar el candidat''.

Investigació ''sense precedents'' en el món de la medicina

Per Gatell, el que ha passat amb el VIH no té precedents. Creu que una malaltia descoberta el 1980, que el 1990 era 100% mortal, que el 2015 els infectats puguin tenir una esperança de vida similar a la resta de la població és tot un èxit i és fruit dels recursos i els esforços destinats a estudiar-la. Per aquest motiu, considera que cal recuperar la inversió perduda per la crisi econòmica i si pot ser millorar-la, un fet que no ho veu possible sense el mecenatge i per tant, reclama avantatges fiscals i reconeixement social per als qui hi aboquin capital.

La Conferència tractarà també la problemàtica de la SIDA a l'Europa de l'Est, on hi ha molta feina per fer per l'estigma que suposa la malaltia, tot i no ser un territori allunyat de l'Europa Occidental. Gatell també és optimista amb la possibilitat de fer arribar els tractaments arreu del planeta, i sobretot als països on la incidència és més gran i per això destaca que fa 15 anys, els antiretrovirals no arribaven a ningú i que actualment cobreixen la meitat de la població que ho necessita, amb l'objectiu de l'OMS pel 2020 d'arribar al 90%. La situació és dolenta, diu Gatell però és molt millor que fa 10 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema