Denúncia

La crisi deixa la meitat de malalts sense accés als recursos socials

En el Dia Mundial de la Salut Mental, les associacions de pacients i familiars reivindiquen més recursos per millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels afectats

09.10.2015 | 11:43
Xavier Trabado

Abans de la crisi, la planificació del Govern en mesures socials en l'àmbit de la salut mental preveia multiplicar per 2 o 3 els recursos d'aleshores. 8 anys després, les previsions no s'han complert i per tant, la meitat de la població atesa en salut mental no ha tingut accés a serveis com residències, clubs socials, i ajuda i tutela en domicilis. Així ho ha explicat a l'ACN el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Xavier Trabado, que reclama més recursos per millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels malalts mentals. És la reivindicació que fan en el Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra aquest dissabte per donar visibilitat a un problema que afecta 1 de cada 4 persones.

Els clubs socials, les residències, els pisos tutelats o l'atenció psicològica són alguns serveis socials que, d'estar disponibles, milloren el pronòstic i la recuperació dels malalts mentals, així com augmenta la seva qualitat de vida i les possibilitats de treballar i poder ser autònom. Els beneficis que comporten a més, se sumen al fet que sovint, disminueixen els ingressos hospitalaris o es pot retallar la medicació, cosa que comporta un benefici econòmic clar per al sistema de salut.

Tot i això, encara hi ha una meitat de la població atesa per malalties mentals que no té accés a aquest tipus de serveis i recursos socials. Així ho ha denunciat el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Xavier Trabado, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Trabado ha explicat que abans de la crisi, cap el 2007, el Govern havia planificat multiplicar com a mínim per 2 els recursos que es destinaven a aquest tipus de servei, però les dificultats econòmiques no ho van permetre i per tant, han estat molts els malalts que han quedat fora d'aquestes ajudes, xifrant-ho en aproximadament la meitat dels necessitats.

Per aquest motiu, des de la Federació es demana que a mesura que les condicions econòmiques vagin millorant, l'atenció social a la salut mental sigui una prioritat i s'equipari a l'atenció de les malalties físiques. I és que per Trabado, una de les problemàtiques que es troben els pacients i familiars de malalts mentals és que ''no s'entén'' que una persona amb problemes de salut mental necessiti un professional que l'ajudi a evitar l'aïllament, un treballador social que l'ajudi a sortir de casa o un psicòleg com a suport vital.

Així, i en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra aquest dissabte 10 d'octubre amb un acte festiu a Valls, la Federació reivindica 'dignitat' per aquest col·lectiu, una situació que es donaria si les persones afectades poguessin disposar dels recursos imprescindibles, d'habitatge, de suport psicològic o de feina remunerada. Trabado destaca que millorar aquesta atenció, a banda de la sanitària, pot millorar la qualitat de vida en general però també la salut física, ja que sovint, la salut mental s'associa a patologies com l'obesitat o la diabetis.

Pla integral i més coordinació

D'entre les reivindicacions que es fan des del col·lectiu afectat, també s'hi inclou la necessitat de tirar endavant un pla integral que permeti tractar la problemàtica de la salut mental des de tots els àmbits, incloent benestar, ensenyament i salut. En aquest sentit, considera que cal seguir treballant en un pla integral que coordini bé tots els agents, sobretot en casos de salut mental de gravetat. Posa d'exemple un infant que ''debuta'' amb alguna problemàtica, no pot patir que cada departament ''vagi a la seva'' sense la coordinació dels diferents professionals que hi puguin intervenir en benefici del pacient.

Lluitar contra l'estigmatització

Tot i els passos que ha fet el col·lectiu els darrers anys, en visualitzar més la problemàtica i la situació amb què es troben totes aquetes persones afectades, en salut mental encara es parla d'estigmatització. Trabado reconeix que la discriminació que s'ha contruit durant molts segles al voltant d'aquestes patologies encara és present a la nostra societat. Explica, a mode d'exemple, que es va intentar tirar endavant una campanya en què es ''buscava un famós'' per abanderar la lluita en salut mental i que no hi van sortir voluntaris tot i ser evident que hi ha persones populars que poden patir personalment o de prop, alguna patologia. Per això no s'estranya que, en casos com les baixes laborals per motius de salut mental, ningú no digui la veritat i s'intenti amagar. Trabado centra la lluita en poder fer entendre que les malalties mentals no són diferents a les cardiovasculars, per exemple.

Més de 230.000 persones ateses el 2014

Les darreres dades publicades pel Departament de Salut xifren en 232.553 les persones ateses per trastorns mentals a Catalunya. 169.919 van rebre ajuda als Centres de Salut Mental d'Adults, cosa que suposa el 2,5% de la població, mentre que 62.634 casos corresponen a població infantil i juvenil. Es calcula que els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) han incrementat en més d'un 27% el nombre d'atesos els darrers 6 anys i ja s'arriba a un 3,9% de la població catalana menor de 18 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema