Un equip de l'Hospital Josep Trueta ha aconseguit salvar-li la vida a una jove de 25 anys que patia un càncer de pulmó molt poc comú. La noia tenia un tumor que afectava un vas sanguini important i que, per tant, no es podia operar. Basant-se en un cas tractat als EUA el 2010, els metges van aplicar quimioteràpia i radioteràpia per reduir la mida del tumor i poder-lo extirpar. Un any més tard, tot i que té un pulmó menys, la noia fa vida normal i la malaltia no s'ha reproduït. A més, un equip d'investigadors ha fet un perfil genètic del tumor per veure quins gens estan mutats i poder descobrir què provoca aquest càncer tan rar. Des del 1960, només s'han publicat 300 casos similars a tot el món.

L'agost passat, quan la Núria Rodríguez estava de vacances al Port de la Selva, va començar a vomitar sang. Ella no n'era conscient encara però tenia un càncer de pulmó en estat avançat. Es tractava d'un blastoma clàssic bifàsic pulmonar, un tumor maligne que representa el 0,25% des càncers de pulmó i que acostuma a afectar pacients menors de 40 anys. La noia, que tenia 25 anys, va estar ingressada 18 dies a l'hospital Josep Trueta de Girona.

Els metges li van explicar que el seu era un tipus de càncer molt poc comú i, a més, tenia el tumor situat en un vas sanguini important i era impossible d'operar. El doctor Joaquim Bosch, oncòleg mèdic del centre, va estar recopilant informació i va trobar una publicació científica del 2010 que explicava com s'havia tractat el mateix càncer en un hospital de Carolina del Nord.

La clau era aconseguir reduir el tumor amb un tractament de quimioteràpia i radioteràpia per fer-lo més petit i, posteriorment, poder operar. "Podria no haver fet res i viure el que em quedés o fer el que em deien tot; si ho vaig fer va ser perquè tenia confiança plena en l'equip mèdic", ha explicat la pacient.

La Núria Rodríguez va perdre més de 20 quilos i també li va caure el cabell però, afortunadament, el tractament va funcionar i la van poder operar. Li han extirpat tot el tumor però això li ha costat perdre un pulmó i recuperar-se d'una gran cicatriu que li recorre tota l'esquena. Malgrat tot, ha salvat la vida i, un any més tard, la malaltia no s'ha reproduït i fa vida normal treballant de mestra a una escola de Celrà. "El 8 de desembre em van fer el millor regal d'aniversari, que va ser donar-me l'alta", reconeix.

Un cas en mans de la investigació

La Núria ha donat totes les facilitats als metges i investigadors perquè, arran del seu cas, es pugui investigar què provoca aquest tipus de càncer tan comú amb l'objectiu no només de conèixer l'origen sinó també de fer avanços científics que es puguin aplicar en d'altres tumors més comuns. "Crec que tenia l'obligació moral de fer-ho, si no s'hagués publicat el cas dels Estats Units amb el que m'han tractat el meu cas no m'haurien salvat", reconeix.

El seu cas ja està publicat en el número de setembre de la revista científica Anticancer Research. Juntament amb un equip d'investigadors de l'ICO Badalona i de l'Institut Oncològic Dr. Rosell de l'Hospital Quirón-Dexeus de Barcelona, s'ha fet un perfil genètic del tumor extirpat per veure quins gens estan mutats i poder conèixer millor les alteracions que provoquen l'aparició d'aquest tumor tan poc comú. Segons el doctor Joaquim Bosch, només hi ha publicats uns 300 casos similars des del 1960 arreu del món.

Descobriments aplicables a d'altres càncers

En aquest estudi s'ha detectat que hi ha una proteïna que està present amb molta intensitat en el 90% de les cèl·lules del tumor (s'anomena proteïna PD-L1). Aquesta és la primera vegada al món que s'estudia la presència d'aquesta proteïna en aquest tipus de càncer.

Segons ha explicat el doctor Bosch, en altres tipus càncer també s'expressa aquesta proteïna. En aquests casos, s'està provant que són eficients els tractaments immunoteràpics. Es tracta d'uns tractaments nous (fa dos anys que s'investiguen) que permeten tractar els tumors amb vacunes que ataquen el sistema immunitari per fer-lo reaccionar contra les cèl·lules malignes del càncer sense necessitat de fer radioteràpia o quimioteràpia. "Quanta més proteïna d'aquest tipus expressen els càncers més funcionen els tractaments d'immunoteràpia", ha explicat el doctor Bosch.

El càncer de pulmó és un dels més agressius. La supervivència després dels cinc anys de diagonisticar-se està a l'entorn del 15%, mentre que en càncers com els de mama és del 80%. A més, és un tipus de càncer difícil de detectar i, per això, en el 65% dels casos els pacients ja presenten metàstasis quan se'ls detecta la malalita.