Ressò

Entre un 1,5% i un 2% dels pacients que se sotmeten a aquesta prova mostren signes de claustrofòbia

04.10.2015 | 12:39
La ressonància és una prova que no agrada tothom

Més de 80 milions de persones de tot el món passen cada any per una prova de ressonància magnètica i un 2,3%, uns dos milions, són pacients que pateixen claustrofòbia. Moltes d'aquestes persones tenen por de passar per la prova abans de fer-ho, per a d'altres la claustrofòbia pot desencadenar-se en aquest moment i quedar-se amb elles per sempre.

Les dades a Espanya, en aquest hospital de Còrdova, assenyalen que el 2014 es van realitzar al voltant de les 19.000 proves d'aquest tipus i entre un 1,5% i un 2% dels pacients, un total de 333 mostraven signes de claustrofòbia davant la realització de la prova. Entre 2012 i 2015 han passat pel programa de l'hospital cordovès uns 900 pacients.

Segons explica Carmen Ramírez, infermera responsable del "Programa d'Atenció a Pacients Claustrofòbics Per Ressonància" de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, que passen per aquestes situacions no sempre són claustrofòbics i poden haver tingut la seva primera crisi en una prova de ressonància magnètica amb signes físics potents generats pel problema emocional.

La claustrofòbia constitueix en si un desordre emocional definit com "por als espais tancats i petits" que provoca símptomes físics com taquicàrdia, calor, tremolors, falta d'aire, opressió al pit i la necessitat imperiosa de sortir corrent del lloc on es trobin.

El primer pacient que va atendre Ramírez va acudir a urgències després d'una experiència d'aquest tipus mentre es realitzava una prova de ressonància magnètica que li va provocar una crisi hipertensiva. "Després d'entrar en el programa, en una mateixa setmana, es va realitzar dues proves de ressonància en bones condicions", apunta la infermera.

Aquest tipus de situacions de claustrofòbia són molt variades, des de persones que no esperen que tinguin una crisi claustrofòbica als que es neguen a passar per la prova tot i que saben que han de realitzar-la i que tot i així es senten incapaços. "Les reaccions, a l'aconseguir-ho són de tota mena, algunes persones han plorat i se m'han abraçat després d'aconseguir superar la prova", comenta Ramírez.

La professional recorda que encara hi ha persones que han demanat que s'emprés un equip de ressonància oberta i que tampoc en aquestes condicions han aconseguit realitzar-se-la. "Cal tenir en compte que a més una ressonància oberta pot no oferir les mateixes garanties en la qualitat d'imatge ja que el sistema que inclou l'equip la majoria de les vegades sol ser més potent en la tancada", assenyala la infermera.

Gran desinformació que espanta

La coordinadora del programa indica que hi ha una gran desinformació entre la població general sobre en què consisteix un equip de ressonància magnètica.

Una Ressonància Magnètica és una exploració per al diagnòstic per la imatge que utilitza una combinació de camps magnètics potents i radiofreqüència digitalitzant les imatges i en la qual s'empra un sistema informàtic. La seva estructura és cridanera.

"Els pacients vénen espantats perquè algú els ha dit que és com una caixa, seria bo difondre què és una ressonància, quins tipus de ressonàncies existeixen, la durada i el so que produeix la prova. Un nombre important d'aquestes persones refereixen d'estar en una ressonància és com ficar-les en un nínxol ", explica Ramírez.

La infermera aclareix que, encara que depèn del tipus de màquina, també és fonamental la zona corporal a estudiar i que pot solament entrar aquesta zona corporal i no tot el cos en l'imant. Això pot ser possible o no segons quin equip de ressonància s'empri.

Tranquil·litzants o ansiolítics són utilitzats i fins i tot hi ha pacients que han sol·licitat sedació, però, Ramírez assenyala que amb l'entrenament inclòs en el programa no es requereix de l'ús de cap tipus de fàrmac ni procediment mèdic que puguin tenir, encara que escassos, efectes secundaris i riscos associats. La premedicació necessita un temps d'espera fins que té efecte o una preparació prèvia d'ingrés hospitalari en el cas de la sedació.

"Amb un entrenament previ en aquestes tècniques ets capaç d'assumir el control de la situació però el fàrmac, en ser un agent extern on no intervé la voluntat, si el teu cap et diu que no la prova no es realitza. Tot i la premedicació, sense la preparació i entrenament previs, hi ha pacients que no han aconseguit superar-la ", continua Ramírez.

Encara que es dugui a terme una preparació prèvia, en aquells pacients que han patit una crisi durant una ressonància, la infermera assenyala que cal deixar transcórrer uns dies abans de l'abordatge de la prova de nou amb l'objectiu d'oblidar la situació claustrofòbica viscuda, ja que el cervell memoritza de manera potent les vivències traumàtiques.

Recomanacions per afrontar la prova

Ramírez assenyala que el programa de l'hospital cordovès enfront de la claustrofòbia d'aquests pacients es basa en qüestions molt senzilles però per a les que també cal un entrenament intencionat i els resultats són molt eficaços. Són pràctiques a més que qualsevol persona que thagui de passar per una prova de ressonància i tingui por de fer-ho pot posar en pràctica:

1) Desmitificar la ressonància: conèixer la tecnologia, els tipus de màquina i com funcionen, milloren la percepció del pacient.

2) Treballar a casa: cal realitzar entrenament de visualització d'imatges mentals agradables diversos dies abans al del dia de la cita, recordar moments agradables per reviure'ls durant el temps que duri la prova, situacions viscudes que proporcionen confort. "Això ajuda a desvincular-te de la situació real i posar distància emocional", aclareix la infermera.

3) Tècniques respiratòries de relaxació: són necessàries per tenir una actitud relaxada a la qual cal lliurar-se, apunta Ramírez. Tant les visualitzacions com la relaxació s'han de practicar, a casa, en un lloc confortable i en un moment del dia tranquil un parell vegades al dia (a la sobretaula i abans de dormir, per exemple). Amb els ulls coberts per un mocador. Amb cinc o deu minuts cada vegada és suficient "No sabem relaxar-nos i més hem d'aprendre a recordar les coses bones, tots som més propensos a recordar el dolent"

4) Ulls tancats: "No és convenient obrir els ulls, ja que en fer-ho prens consciència de la situació en què et trobes. Amb els ulls tancats escoltes el soroll però res més", assenyala Ramírez. La infermera suggereix als pacients emprar un mocador sobre els seus ulls sense subjectar, ja que això resulta més molest i dóna una major sensació d'opressió, de manera que els antifaços també poden fallar. Recomana portar aquest mateix mocador el dia de la prova per utilitzar-lo durant la ressonància.

A l'hospital cordovès Ramírez acompanya i tutela al llarg de tot el procés a aquells pacients que són derivats al programa després de la indicació de la seva claustrofòbia o per haver patit una crisi durant la realització d'una prova anterior. La infermera proporciona el seu número mòbil per al contacte permanent amb el pacient, li ensenya l'equip de ressonància empleat, els indica com treballar a casa i els acompanya durant la realització de la ressonància. De cada 100 pacients atesos en aquest programa 98 fan la prova sense problemes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema