Oferir una nova mirada a la intervenció amb persones que tenen dificultats i aportar-los eines per a la seva superació. Aquest és el principal objectiu del projecte Serendipia que ha impulsat Apis Urbis, una entitat amb tot just un any de vida que busca sensibilitzar i difondre què és l'apicultura. Una de les seves primeres experiències utilitzant les abelles com a teràpia ha estat amb els usuaris d'un centre de menors de Reus, amb els quals han treballat la identificació de pors, estimulades pels insectes, i com afrontar-les. Ara, ja es plantegen més intervencions amb altres col·lectius, adreçades a aportar coneixements lligats a les abelles i incidint, fins i tot, en noves vies d'inserció laboral.
Una serendipia -serendipitat, en català- és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada que es produeix quan s'està buscant una altra cosa. Amb aquest nom han volgut batejar, des d'Apis Urbis, el projecte educatiu i terapèutic amb abelles que estan tirant endavant i del qual ja s'han pogut beneficiar els usuaris d'un centre de menors de Reus.
Abans de posar-se a treballar, però, Marina Lleixà, sòcia fundadora d'Apis Urbis i professional del món social, ha explicat que van realitzar una recerca mundial per saber "on s'havien dut a terme experiències similars amb altres tipus d'animals o altres espècies d'abella amb col·lectius amb necessitats especials".
Amb aquesta informació van començar a dissenyar com havia de ser l'activitat que tenien al cap, amb la intenció d'oferir mecanismes "per poder afrontar, sobretot, les pors que tenim en aquesta societat, que són invalidants i no ens permeten avançar i projectar-nos amb totes les nostres capacitats", ha manifestat.
A partir d'aquí, i gràcies al suport econòmic de la Fundació Privada Reddis, van realitzar, primer, diversos tallers al centre de menors, i finalment una sortida a un arnar de Prades. Un cop en aquest indret, els usuaris del centre van rebre una explicació prèvia sobre, entre altres, les aportacions que fan les abelles al medi. Un cop vestits amb les proteccions amb què treballen els apicultors, i a la vora dels ruscos, van poder identificar les sensacions i la por a què els exposaven els insectes "i van ser capaços d'afrontar-la i superar-la", ha relatat Lleixà.
Daniel Arrebola, soci fundador d'Apis Urbis i apicultor, ha destacat que en el seu cas treballen amb l'abella apis mel·lífera ibèrica, l'habitual del nostre territori, i ha incidit especialment en què cal "conèixer els elements que poden provocar una reacció per part de les abelles" a l'hora de realitzar activitats amb aquests insectes. D'aquesta manera, ha assegurat, s'aconsegueix que "els usuaris vagin amb tranquil·litat".
Segons aquesta professional, els usuaris amb qui han treballat fins ara "són persones que han hagut de superar ja fets molt traumàtics" i "han estat capaços de fer-ho", malgrat això, entren en un sistema "que afavoreix la victimització i la seva cronificació", ha alertat. Per tot plegat, amb el projecte "pretenem donar-los eines perquè identifiquin que en altres moments han estat capaços d'utilitzar-les, a més d'aportar-los-en de noves per poder afrontar qualsevol circumstància que se'ls presenti a la vida", ha indicat.
Amb els resultats d'aquesta primera experiència a la mà, i més que satisfets, des d'Apis Urbis es plantegen noves intervencions, "adreçades a aportar uns coneixements transversals" a través de les abelles -botànica, biologia de l'abella, medicina...-, "a més de tota la vessant terapèutica de l'afrontació de pors" i també "noves vies d'inserció laboral".
Unes actuacions que no només volen centrar en nens i joves, sinó també amb persones de l'àmbit de les drogodependències o de la salut mental. De fet, ja han iniciat contactes amb fundacions i associacions diverses, o amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, amb una "rebuda molt positiva" i amb previsió d'ampliar el projecte properament.
