· SEXUALITAT

Flibanserina (o la pastilla rosa)

L'anomenen també la Viagra femenina, equiparant-la -erròniament- a les pastilles per tractar la disfunció erèctil

24.09.2015 | 12:37
Flibanserina (o la pastilla rosa)

El mes passat l'Agència del Medicament dels Estats Units (FDA) va aprovar la pastilla per tornar el desig sexual a la dona i a partir de l'octubre estarà a la venda a les farmàcies nord-americanes. Tot i que a l'estiu la premsa va anunciar que arribaria a Europa aviat, en realitat aquí encara no ha estat aprovada i de moment les farmàcies catalanes no en tenen cap notícia. Mentrestant, però, anem a veure una mica com funciona aquesta pastilla i què en podem esperar.

El component principal de la pastilla rosa és la flibanserina. Actua modificant els nivells de tres neurotransmissors: la dopamina, la norepinefrina i la serotonina. En realitat el funcionament és molt semblant al de la majoria d'antidepressius que se solen receptar, que també actuen regulant els nivells de serotonina. De fet, aquest medicament el van començar a estudiar com a antidepressiu. L'anomenen també la Viagra femenina, equiparant-la -erròniament- a les pastilles per tractar la disfunció erèctil (citrat de sildenafil i tadalafil, sota els noms comercials de Viagra i Cialis).

Totes dues són pastilles pensades per millorar la resposta sexual, una per als homes i l'altra per a les dones, però ¿per què no es poden comparar? Per començar, no actuen a la mateixa fase de la resposta sexual. La Viagra actua a la fase de l'excitació i la pastilla rosa, en canvi, actuaria en el desig. O sigui: quan un home sent desig espontàniament i té ganes de tenir relacions sexuals, es pot prendre la pastilla blava per fer possible l'erecció, si és que té un problema de disfunció erèctil d'origen orgànic. Una pastilla que permet que la sang s'acumuli al penis, res més. Un mecanisme gairebé mecànic, hidràulic.

En el cas de la pastilla rosa, una dona que no sent desig, que no té ganes de fer l'amor, que en aquest moment no se sent sexualment atreta per ningú, es prendria aquesta pastilla perquè el desig aparegui com per art de màgia.

Fins i tot sense saber gaire res de medicina es pot intuir que això és més complicat. Com he explicat moltes vegades en aquesta secció, el desig sexual està relacionat amb molts factors com ara l'estat de salut, els nivells hormonals, l'estat d'ànim general, el nostre nivell d'energia, la feina, els fills o el moment vital que vivim i depèn, sobretot, de com està la nostra relació de parella: de si tenim una bona comunicació o l'hem perduda, de si encara ens estimem, de si ens sentim segurs o si, per contra, tenim por. La compatibilitat sexual amb la nostra parella, els gustos sexuals de cadascun i la qualitat d'aquestes relacions també fan, és clar, que el desig augmenti o disminueixi. És evident que no es pot solucionar tot això amb una pastilla. Però és que encara que es pogués no seria una bona idea, perquè a vegades la falta de desig ens avisa d'alguna cosa o ens protegeix d'alguna altra.

Però continuem. Un home que té problemes de disfunció erèctil es pren Viagra o Cialis només en el moment en què té ganes de tenir relacions sexuals. La pastilla rosa, en canvi, s'ha de prendre cada dia i com a mínim durant uns mesos, perquè si no, no fa cap efecte.
Per altra banda, les autoritats sanitàries estan d'acord que la flibanserina (contraindicada amb els anticonceptius hormonals, per cert) té molts efectes secundaris i ens avisen dels riscos: pèrdua del coneixement, disminució de la pressió arterial, mareig, nàusees i insomni, entre d'altres, que es poden mantenir durant tot el tractament. Tot això per recuperar unes relacions sexuals que la dona que es pren la pastilla –paradoxa– no desitja.

La Viagra i el Cialis, com tots els medicaments, també poden tenir efectes secundaris, és clar, però són diferents perquè són menys importants i momentanis (mal de cap, rubor facial, malestar estomacal, visió borrosa, congestió nasal, marejos) o tenen a veure amb al·lèrgies o amb malalties del cor, amb la qual cosa la pastilla estaria contraindicada.

La diferència bàsica està en el fet que la dona que fa aquest tractament es pot trobar sempre malament. L'efectivitat de la pastilla, a més a més, és molt dubtosa: els estudis descriuen un lleuger augment del desig en un col·lectiu de dones molt concret, que durant el tractament només van tenir una trobada sexual satisfactòria més al mes.

L'esperada pastilla rosa (no us perdeu alguns titulars com «Estàs preparada per a la revolució sexual?» o «No tinguis por del Kamasutra!») ha creat unes expectatives totalment falses.

Quan una dona no té desig sexual se l'ha d'escoltar per entendre què li passa. Potser ha tingut un fill, està molt cansada i la seva màxima fantasia és dormir vuit hores seguides. Potser se sent molt lluny de la seva parella. Potser està enfadada. I mil potsers més.

Per cert, molt important: la flibanserina és incompatible amb l'alcohol! (Per tant, és incompatible amb sopars romàntics amb una copa de vi, però per què volem ajudar el desig amb un sopar agradable amb una copa de vi amb la persona que estimem si ens podem prendre una pastilla?)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema