Tot sovint, els nens i sobretot els adolescents demanen al psicòleg per què han d´aprendre matèries que sovint no els interessen. Comentaris de nens i de nois que treuen bones notes o no i que et demanen la raó per la qual han d´aprendre català si ells no es volen dedicar a estudiar llengües; o, encara més contundents, quan afirmen que ja saben llegir i escriure bé. Per quina raó han de «malgastar» el seu temps a aprendre la vida dels escriptors, a literatura, o d´altres matèries que ells consideren inútils per a la seva formació («si jo vull ser mecànic!»).

No és gens fàcil donar una raó convincent a aquests estudiants i motivar-los davant assignatures que els molesten. Imagineu-vos, doncs, la motivació davant l´assignatura de filosofia que es cursa a batxillerat. Realment, acostuma a ser difícil d´encaixar en la seva mentalitat. I més impossible semblaria encara introduir l´assignatura en edats primerenques, no? Imagineu la possibilitat de fer classe de filosofia a nens de primària? Doncs, aquesta és una realitat que en alguns estats educatius s´està fent i, pel que sembla, els resultats i beneficis són més que sorprenents.

De què es parla en les sessions de filosofia a les aules de les escoles de primària? Amb l´ajuda d´un mestre entrenat, s´usen les dimensions filosòfiques de les experiències dels nens perquè aquests puguin formular preguntes com ara: existeix la sort? quan alguna cosa és real? per què es va inventar la música? què és ser valent? són exactes les matemàtiques? per què la vida s´assembla a un viatge o un joc? Aquestes preguntes són generades de forma col·laborativa pels estudiants després d´haver-los presentat un estímul acuradament triat, el qual s´exposa en forma d´una narrativa, com va proposar l´autor del currículum original, Matthew Lipman; o per mitjà de vídeos o altres formes de presentació. Aquestes preguntes i les seves respostes es donen a través d´un diàleg en un ambient democràtic emmarcat per quatre principis fonamentals: col·laboració, respecte pels altres, crítica constructiva i creativitat.

El seu exercici freqüent és el diàleg crític, cooperatiu i creatiu, que es realitza generalment una vegada la setmana, com una part del currículum de les escoles on s´implementa filosofia per a nens; resulta significativament beneficiós des d´un aspecte actitudinal, intel·lectual i emocional. Han estat nombrosos els estudis sobre l´impacte de la filosofia en els estudiants que reben aquestes sessions de forma freqüent. El 2006, dos psicòlegs britànics van fer una revisió sistemàtica de les recerques fetes sobre l´impacte de la filosofia per a nens (Trickey i Topping, 2004), incloent-hi només els estudis que complissin uns estrictes criteris. Tots els estudis seleccionats van mostrar resultats positius en el desenvolupament de les habilitats cognitives, de raonament crític i de diàleg, així com per al desenvolupament emocional i social. El següent objectiu dels investigadors va ser concloure si les troballes positives reportades prèviament podrien ser replicades en classes de 30 estudiants; les seves conclusions es poden resumir com segueix:

-Desenvolupament de les habilitats cognitives. Els resultats suggereixen que fent una hora setmanal la metodologia de l´ensenyament basada a preguntar, examinar, investigar o qüestionar pot exercir un impacte significatiu en l´habilitat de raonament dels nens. A més, els que hi van participar van millorar el concepte de si mateixos com a aprenents. Aquests resultats suggereixen que les intervencions educatives basades a fer pensar i reflexionar promouen una millor autoestima en l´aprenentatge.

-Desenvolupament de les habilitats en el raonament crític i en el diàleg. El nombre d´estudiants defensant amb raons els seus punts de vista va ser el doble en el grup que feia filosofia per a nens (en un període de sis mesos), en comparació dels que no en feien. Els mestres també van observar que el percentatge de temps que l´alumne parlava va augmentar de 41% a 66%; i la durada dels comentaris dels estudiants en el grup experimental es va incrementar el 58%.

-Desenvolupament emocional i social. L´estudi subministra evidències de millores en les habilitats de comunicació, confiança i concentració dels estudiants. També suggereix que el procés d´aprenentatge va ajudar els estudiants a manejar de forma més apropiada els seus sentiments i la impulsivitat.

-Sostenibilitat en els assoliments cognitius. Els investigadors van fer un estudi posterior amb els nens que, durant l´escola primària, havien rebut les classes de filosofia. Aquest es va realitzar quan els nens estaven a segon curs de secundària. En comparar-se amb un grup control que mai va rebre sessions de filosofia, es va observar la sostenibilitat dels guanys cognitius assolits durant les sessions a primària, malgrat que ja havien passat més de dos anys sense rebre-les.

En un altre estudi, dirigit pel professor Gorard de l´Escola d´Educació de la Universitat de Durham, més de 3.000 nens d´entre 9 i 10 anys del Regne Unit van participar en sessions setmanals d´una hora per millorar les seves habilitats de qüestionar, raonar i elaborar arguments. Aquest estudi va concloure que, en dos mesos, les puntuacions en les habilitats de lectura i matemàtiques dels alumnes que seguien el programa diferien significativament, i de forma favorable, dels que no seguien l´ensenyança. Els mestres també van destacar un impacte beneficiós en l´autoconfiança, la paciència i l´autoestima. Probablement no hi ha una altra disciplina més relacionada amb el pensar que la filosofia, ja que estan inexorablement entreteixides. La filosofia és, per definició, l´inquirir basat en el raonament lògic i la cerca de la saviesa.

A nivell de les escoles primàries encara existeix un gran buit en l´estimulació de les habilitats de pensament. En la majoria dels sistemes educatius de molts països i de diverses latituds, encara que s´utilitzin els eixos transversals com a mitjà per estimular el pensament complex i crític, no sempre s´evidencien resultats significatius en la millora de les habilitats de pensament dels estudiants. D´aquí, la iniciativa d´impulsar altres programes amb contingut propi dirigit intencionadament al desenvolupament d´aquestes habilitats d´estil de pensament sofisticat.

Alguns sistemes educatius han integrat en el seu currículum assignatures que, d´alguna manera, cobreixin el buit creat per l´èmfasi excessiu que s´ha donat a les habilitats d´expressió escrita. En la majoria d´escoles, aquesta diferència entre l´entrenament en habilitats d´expressió escrita i les oportunitats per a l´expressió verbal encara no està ben resolta. Aquest buit encara és més evident a primària. Però en les que incorporen programes educatius basats en sistemes de filosofia per a nens s´aprecia la fascinació amb què acullen aquesta activitat. S´observa una gran avidesa i interès a participar i compartir les seves idees sobre temes que potser mai haurien estat tractats en les altres assignatures, ni tingut l´accés a participar-hi, en un ambient democràtic i de lliure expressió.

Filosofia per a nens és una alternativa factible tant per al docent com per als sistemes educatius pel que fa a l´estimulació del pensament complex. Els principis pedagògics, filosòfics i psicològics que sustenten aquesta metodologia es poden traduir en objectius educatius que els mestres, formats prèviament, poden implementar. Segurament, introduir aquesta disciplina en edats primerenques acabaria per convertir- se en la millor resposta a la pregunta de l´inici de l´article a què us feia referència, aquella de per què toca estudiar certes matèries. La que fan els estudiants i que sovint no troba una resposta clara i els genera dubtes. La millor resposta és aquella que un troba dins seu i que es respon en funció que l´individu trobi sentit a aprendre i saber.