Un estudi internacional revela que iniciar el tractament immediatament després de diagnosticar-se la infecció pel VIH redueix un 57% el risc de desenvolupar malalties greus o la mort en els pacients, sigui quin sigui el seu estat de salut en el moment del diagnòstic. L'estudi, on hi participa la Fundació Lluita contra la Sida, ha estat coordinat per l'INSIGHT Strategic Timing of antiretroviral Treatment (START) Study Group i és el més important que s'ha realitzat mai en persones amb infecció pel VIH que no han iniciat encara tractament antiretroviral. Concretament, s'ha realitzat el seguiment de 4.685 pacients a 215 centres de 35 països durant una mitjana de 3 anys.

L'estudi s'ha publicat aquest dilluns al New England Journal of Medicine.

Fins fa poc l'inici del tractament antiretroviral se solia retardar fins a l'aparició de símptomes clínics o la disminució del nombre de limfòcits T CD4 (les cèl·lules diana del VIH) per sota d'un nivell que es pogués considerar potencialment perillós per a la salut del pacient. Arran dels resultats obtinguts, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja està treballant per posar en marxa un canvi de paradigma que obligarà a oferir la medicació de manera immediata a tots els països del món, de manera que aquest estudi implicarà canvis en l'estratègia de tractament contra la sida a nivell global.

Aquest treball d'investigació es presentarà a la conferència de la International AIDS Society que se celebra a Vancouver (Canadà), on experts de tot el món debatran sobre les seves conseqüències pràctiques. La infecció pel VIH produeix una pèrdua progressiva de limfòcits T CD4 - coneguts popularment com a "defenses"-, i la morbiditat i mortalitat per sida s'incrementen de manera proporcional al descens d'aquestes cèl·lules.

El tractament antiretroviral s'iniciava quan els limfòcits T CD4 se situaven per sota d'un nivell determinat. Aquest nivell ha anat variant al llarg dels anys, passant des de 200 cels/mm3 o 350/mm3 fa uns anys, fins a 350/mm3 o 500/mm3 en l'actualitat. Això motivava que els subjectes amb un recompte de T CD4 superior a 350 o 500 poguessin optar, d'acord amb els seus metges, per no rebre tractament i realitzar només un seguiment.

L'estudi Initiation of antiretroviral therapy in early asymptomatic HIV infection (START) es va dissenyar per comprovar si seria beneficiós començar el tractament amb un recompte de limfòcits T CD4 superior a 500/mm3, encara que el pacient no presentés símptomes de cap tipus. Va ser un disseny d'estudi molt ambiciós i complex per mirar de respondre una pregunta de gran impacte clínic.

L'estudi es va iniciar el març de 2011 amb 4.685 pacients que no havien iniciat mai tractament, tenien un recompte de T CD4 superior a 500/mm3 i presentaven un bon estat de salut. D'ells, 2.326 van iniciar el tractament de forma immediata (grup immediat), i 2.359 es van derivar al grup que va iniciar la medicació quan el seu recompte de T CD4 va disminuir per sota de 350/mm3, va desenvolupar la sida o va presentar alguna condició clínica que aconsellés la presa de medicació (grup diferit).

Després de 3 anys, 42 participants del grup immediat i 96 del grup diferit havien desenvolupat malalties greus (tuberculosi, sarcoma de Kaposi, limfomes o altres càncers no relacionats amb la sida) o havien mort. Els percentatges d'aparició d'aquestes complicacions greus són baixos, però la diferència entre grups és estadísticament significativa: en el grup immediat, només el 10% d'aquests casos greus van succeir abans de l'inici del tractament, mentre que en el grup diferit aquesta xifra es va elevar fins al 71%.

Això demostra que els que van iniciar el tractament de forma immediata van tenir un 57% menys de risc de contraure una malaltia greu o morir. A més, no es va observar un increment d'efectes adversos derivats del tractament, un punt important sobre el qual es requeria informació. Encara que estava previst que l'estudi s'allargués fins a finals de 2016, davant aquests resultats el comitè de seguretat va decidir el 15 de maig passat aturar l'estudi, un any i mig abans del previst, i difondre els resultats immediatament.

Beneficis a nivell individual i públic

L'estudi complementa el fet, recentment demostrat, que rebre tractament antiretroviral i tenir una càrrega viral -quantitat de VIH en el plasma sanguini- indetectable redueix significativament les possibilitats de transmetre el virus, per la qual cosa el tractament precoç suposa un benefici no només per al pacient en concret, sinó també per a la salut pública, en bloquejar la transmissió per via sexual o parenteral.

Els resultats tenen implicacions globals en el tractament del VIH, ja que reforcen la necessitat de millorar els programes de diagnòstic i tractament precoç del VIH. "A partir d'ara, hi haurà grans canvis", indica Josep Maria Llibre, metge i investigador de la Fundació Lluita contra la Sida que ha participat en la redacció del manuscrit final.

L'OMS ja està treballant per implementar aquesta nova estratègia de tractament, principalment als països d'ingressos baixos. "El desafiament és enorme, però la solidesa de les dades no ens permet mantenir-nos de braços creuats. Caldrà destinar pressupost i equips humans per implementar-la a tot el món", explica l'investigador. Això implica, afegeix, "ser capaços"d'explicar aquests resultats a la població, a les autoritats sanitàries nacionals i internacionals, i d'implementar programes a gran escala per a la seva posada en pràctica.