Investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han desenvolupat en un estudi una metodologia basada en la seqüenciació massiva que permet fer una classificació acurada dels set genotips confirmats dels virus de l'hepatitis C i els seus respectius subtipus. A més, el nou sistema també permet determinar els subtipus del virus, la seva variabilitat i identificar si hi ha infeccions mixtes i mutacions de resistència. Aquest avanç permet, segons el cap del grup de Malalties Hepàtiques al Vall d'Hebron Institut de Recerca, Rafael Esteban Mur, donar un "pas més" cap a la medicina personalitzada i decidir quin és el tractament amb més garanties d'èxit contra l'hepatitis C.

Actualment, els dos principals mecanismes de diagnòstic que hi ha actualment al mercat només identifiquen els genotips principals i dos dels 67 subtipus establerts d'aquest virus. L'eficàcia dels nous tractaments depèn dels subtipus i, per tant, els metges no disposen d'eines per escollir els tractaments més eficients.

L'aparició de dos nous inhibidors en els darrers anys com el Sofosbuvir i Simeprevir, que suposen un avenç en la recerca dels tractaments contra l'hepatitis C, es tradueixen en taxes de curació superiors al 90% sense la necessitat de recórrer al tractaments clàssic d'interferó, amb nombrosos efectes secundaris, com els símptomes febrils i la depressió. No obstant això, els inhibidors antiviral responen diferent segons el genotip i el subtipus del virus de l'hepatitis, de manera que, segons adverteix el doctor Rafael Esteban Mur, els pacients poden ser tractats de "manera ineficient i pot augmentar la taxa de fallida terapèutica" si no es classifiquen correctament els virus i no detecten les infeccions mixtes.

En l'estudi, els investigadors van comprar els resultats de la nova metodologia amb les dues tècniques principals disponibles per a la majoria de laboratoris de diagnòstic. En concret, s'han analitzat les mostres de 82 pacients amb hepatitis C del genotip 1, que és el més comú i difícil de tractar, per comprovar quin subtipus identificava cada tecnologia. En aquest cas, les dues tecnologies disponibles al mercat van fallar en el 16% dels pacients mentre que el nou sistema va identificar tots els subtipus correctament, fins i tot una infecció mixta.

L'anàlisi més esbiaixada, però, va produir-se amb la resta de genotips: les dues principals tecnologies van genotipar la majoria de casos correctament els subtipus de 32 pacients amb hepatitis C i la nova metodologia, en canvi, va encertar tots els genotips i subtipus, determinant també les infeccions mixtes.

En tots els casos, la identificació del genotip i del subtipus és essencial ja que, per exemple, si els pacients de genotip 5 es curen amb el tractament estàndard d'interferó, els pacients amb el genotip 4 requereixen un tractament més agressiu, afegint un inhibidor específic.

L'estudi s'ha publicat al 'Journal of Clinical Microbiology i és una col·laboració entre tots els membres del Cnetro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivals (CIBERehd), la farmacèutica Roche i la companyia de software ABL.