L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha impulsat el projecte 'Essencial' que analitzarà les pràctiques mèdiques poc efectives i ineficaces i recomanarà deixar de fer-les o recomanar-ne d'altres que no se'n fan prou. L'objectiu d'aquest projecte és reduir la variabilitat de la pràctica clínica, evitar aquelles en que no està demostrat el benefici per al pacient i evitar el malbaratament de recursos. 'Essencial' surt amb nou recomanacions, entre les que hi ha no fer proves d'imatges a aquells pacients amb dolor lumbar durant un període curt i sense signes neurològics o bé no fer mamografies en dones menors de 50 anys sense factors de risc addicionals al càncer de mama.

Als Estats Units calculen que entre el 21% i el 34% de la despesa sanitària és evitable. El president del Consell d'Avaluació de l'AQuAS, Antoni Trilla, ha assegurat que aquestes dades no són extrapolables a Catalunya però ha assegurat que sí que hi h algunes pràctiques que es fan una mica per inèrcia i en les que no està demostrat que siguin necessàries ni que aportin res per al pacient.

És per aquest motiu, que l'agència ha posat en marxa el projecte 'Essencial' que principalment detectarà aquestes pràctiques ineficients i ineficaces i farà recomanacions per tal que els professionals deixin de fer-les. Això permetrà alliberar recursos que es poden destinar a altres polítiques sanitàries més necessitades. La iniciativa persegueix una millora de la qualitat assistencial, l'estat de la salut de la població i la sostenibilitat del sistema sanitari.

Les pràctiques que s'aniran a buscar són aquelles que es demostrin inefectives, on el balanç entre els riscos i els beneficis no és favorable, on tampoc sigui favorable el balanç entre cost i efectivitat i on hi hagi alternatives semblants d'efectivitat i cost menor.

El director de l'AQuAS, Josep Maria Argimón, ha explicat que aquesta no és una innovació que es faci a Catalunya sinó que és una tendència internacional ja que existeixen pràctiques similars a Anglaterra, Estats Units i Austràlia. Ha afegit però que la novetat que aporta és que es vol involucrar els professionals en la detecció de les pràctiques i l'elaboració de les recomanacions i que es farà una avaluació de l'impacte de les mateixes.

Per identificar les pràctiques se seguiran les guies de pràctica clínica, les recomanacions de desprescripció, els informes d'avaluació de tecnologies sanitàries, els plans directors del Departament, les societat científiques i les aportacions individuals que puguin fer els professionals mèdics. La voluntat de l'agència és fer unes dues recomanacions mensuals i donar-les a conèixer a través dels espais web de Salut, les xarxes socials, en reunions amb les societats científiques, presentacions a les regions sanitàries i amb proveïdors i en congressos i jornades científiques.

Restringir les mamografies i les proves d'imatge

El projecte neix ja amb nou recomanacions, que sorgeixen de la pròpia iniciativa de l'AQuAS seguint el que s'està fent a nivell internacional. Es tracta de cinc recomanacions de diagnòstic, dos de tractaments farmacològics, una de cribatge i una de rehabilitació.

La primera d'aquestes és no fer proves d'imatge en malalts amb dolor lumbar durant les primeres sis setmanes i en absència de signes neurològics ja que s'ha constatat que no aporten valor al maneig clínic dels pacients. Des de l'agència reconeixen que aquesta s'ha convertit en una pràctica rutinària moltes vegades i per això creuen necessari recomanar que no es faci si no hi ha problemes neurològics.

La segona és evitar la prescripció de bifosfonats en dones postmenopàusiques quan hi ha els primers símptomes d'osteoporosi si no són persones amb un risc elevat de fractures. En el cas en que el risc és baix, el tractament de llarga durada amb aquestes medicaments suposa un risc que no compensa el benefici. En concret, augmenta el risc de patir una fractura atípica, normalment de mandíbula. La despesa en aquests fàrmacs és de cinc milions d'euros, equivalents al pressupost anual de dos centres d'atenció primària.

Una tercera recomanació és no allargar la rehabilitació després d'un ictus més enllà d'un any ja que l'evidència científica demostra que no millora el procés de recuperació neurològica ni funcional. També es recomana no fer radiografies de tòrax en persones sanes sense cap tipus de símptomes abans de realitzar una intervenció ja que en la majoria dels casos aquesta radiografia no és d'utilitat i no aporta res que faci canviar la intervenció.

Altres recomanacions són no fer proves d'imatges en malalts amb mal de cap sense complicacions i simptomatologia neurològica addicional, no prescriure prendre protectors d'estómac per a pacients que no siguin polimedicats o majors de 65 anys i amb tractaments antiinflamatoris no esteroïdals, no fer electrocardiogrames o proves d'imatge cardíaques en persones sense símptomes d'origen cardíac, ni comorbiditats, ni risc cardiovascular significatiu, així com fer les medicions de densitat mineral òssia com a mínim cada dos anys en persones sense tractament farmacològic per a prevenir les fractures per fragilitat.

La darrera recomanació és no realitzar mamografies de cribatge en pacients de menys de 50 anys sense cap risc addicional de patir càncer de mama i entre els 50 i els 69 anys que es faci cada dos anys.

Segons Trilla, aquestes recomanacions van sobre coses "bastant òbvies" i afegeix que els metges no s'haurien de sorprendre quan les rebin, però tot i això la idea és reforçar aquestes idees. Es tracta però de recomanacions i no d'obligacions, tot i que es tindrà el compte el seu seguiment o no quan es faci l'avaluació.

El projecte, que compta amb un pressupost de 150.000 euros, no es restringeix a l'àmbit dels professionals sinó que busca oferir també la informació necessària als pacients perquè puguin interactuar amb el metge i fins i tot posar en dubte alguna pràctica recomanada si aquesta no coincideix amb aquestes recomanacions. Així, les recomanacions no es dirigeixen només als professionals de l'àmbit públic sinó també als de l'àmbit privat.

Aquesta interacció amb el pacient és també l'arrel d'un altre projecte que prepara l'agència i que persegueix la idea de "decisió compartida" i que consistirà en dotar el pacient de la informació necessària per poder fer les preguntes adients i participar del seu procés.

Evitar el malbaratament, no retallar

Tant Argimón com Trilla han defensat que no es tracta de retallades sinó d'evitar un malbaratament de recursos realitzant pràctiques que no tenen demostració científica de que aportin cap benefici per al pacient i que, a la vegada, permeten estalviar per dedicar aquests recursos a altres polítiques sanitàries més necessàries.

Argimón ha defensat que "moltes vegades més no vol dir millor" i ha recordat que aquestes recomanacions no són un invent del Departament de Salut sinó que és una tendència internacional. Ha assegurat que el projecte 'Essencial' neix per "imperatiu ètic, millorar la qualitat i per imperatiu econòmic". Ha afegit que ja s'està coent una altra tendència sobre el sobrediagnòstic.