Les persones amb un deteriorament cognitiu lleu, és a dir amb la memòria com una de les capacitats cognitives afectades i sense una causa que en pugui justificar els dèficits, tenen més risc de desenvolupar una demència com l'alzheimer, segons un estudi recent de la Fundació ACE, Barcelona Alzheimer Treatment and Research Center. Aquesta investigació, que s'acaba de publicar a la revista internacional 'Journal of Alzheimer's Disease', compta amb la mostra més gran d'afectats de tot el món, on s'hi inclouen 550 individus més grans de 60 anys, amb mostres d'ADN disponibles i amb un seguiment evolutiu al llarg de 5 anys a la unitat de diagnòstic de la Fundació ACE.

Segons els resultats de l'estudi de la Fundació ACE, els individus amb problemes de memòria sense comorbiditats tenen 8,5 vegades més risc de tenir demència que les persones amb un DCL no amnèsic causat per una patologia cerebrovascular o psicoafectiva.

El grup d'investigació de la Fundació ACE ha analitzat els factors de risc que fan als individus més vulnerables a l'hora de desenvolupar una demència, sobretot la malaltia de l'alzheimer, per prevenir-ne la seva aparició.

Segons han explicat, hi ha dos indicadors estàndard per classificar una persona amb deteriorament cognitiu lleu o DCL. El primer fa referència al tipus d'alteració de les capacitats cognitives, ja que l'individu pot tenir afectació de la memòria (DCL amnèsic) o, en canvi, d'altres capacitats cognitives com el llenguatge i la capacitat d'orientació (DCL no amnèsic). La segona classificació té relació amb l'origen del deteriorament, ja que hi ha casos en què l'origen del DCL és una patologia cerebrovascular o símptomes psicoafectius -com l'angoixa o la depressió-, mentre que en d'altres casos no hi ha cap comorbiditat que pugui justificar els dèficits cognitius.

Ana Espinosa, primera autora de l'estudi i neuropsicòloga de la Unitat de Diagnòstic de la Fundació ACE, ha afirmat que "la identificació d'aquest grup de risc ens ofereix una nova diana per investigar la malaltia de l'alzheimer en futurs assajos clínics". En la investigació clínica, la bateria neuropsicològica, com la que s'ha utilitzat en aquest treball científic (NBACE), té un major cost-benefici, i podria convertir-se en un mètode més sensible per a avaluar les funcions cerebrals afectades de forma precoç.

L'estudi ha comptat amb la col·laboració del Grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el centre d'investigació de la malaltia de l'Alzheimer de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units).