Científics de l'Institut Nacional de l'Envelliment (NIA, en les seves sigles en anglès) dels Estats Units, que forma part dels Instituts Nacionals de Salut, han conclòs un estudi a llarg termini en macacos que mostra de portar una dieta saludable no garanteix una major esperança de vida en contra del que es pensava, segons els resultats que publica aquesta setmana la revista 'Nature'.
"Si hi ha una forma de manipular la dieta humana per viure més, encara no l'hem trobat i potser no existeixi", ha reconegut el biòleg Steven Austad, membre de l'Institut d'Estudis sobre Longevitat i Envelliment Actiu Barshop de la Universitat de Texas, que ha publicat una anàlisi sobre la investigació en la mateixa revista.
Des de 1934, diferents estudis han anat demostrant que rates, ratolins, mosques de la fruita i cucs alimentats en laboratori amb un 10 a un 40 per cent menys de calories que els que porten una alimentació lliure vivien al voltant d'un 30 per cent més. De fet, en algunes investigacions, van arribar a viure el doble de temps.
Aquestes troballes han anat generant una creixent comunitat de creients que busquen millorar la salut i viure més a través de dietes calòricament restringides, i va portar a nombroses companyies a desenvolupar fàrmacs que imitessin els efectes de la restricció calòrica.
No obstant això, aquest nou estudi trenca aquesta connexió entre menjar sa i la prolongació de la vida. El treball va revelar que la majoria dels 57 macacos que van consumir dietes calòricament restringides tenien cors i sistemes immunes més saludables i menors taxes de diabetis, càncer i altres malalties que els 64 micos que van actuar com a grup de control. Però en canvi no hi havia cap recompensa en la seva longevitat.
"Un pot argumentar que els animals calòricament limitats eren més saludables", ha admès Austad, que no obstant això insisteix que això "no afecta la seva longevitat".
La investigació de l'Institut Nacional de l'Envelliment, que va arrencar el 1987, és un dels dos estudis que han analitzat fins a edat avançada si menjar tot just el 70 per cent de les calories d'una dieta estàndard de laboratori perllonga la vida.
L'altre treball va ser iniciat pel Centre Nacional per a la Investigació de Primats de Wisconsin el 1989, també amb micos rhesus, la psicologia, genètica i període de vida mitjana (27 anys) són més propers als dels humans que els rosegadors en els que s'ha investigat prèviament la restricció calòrica.
Els resultats inicials eren prometedors, ja que el 2006 van informar que els micos a dieta tenien sistemes immunes que semblaven més joves i eren menys propensos a patir problemes cardíacs, diabetis, càncer i altres malalties de la vellesa.
Però el cridaner va ser que, el 2009, el 80 per cent dels micos de Wisconsin amb una alimentació no controlada havia mort per malalties lligades a l'envelliment, mentre que només el 50 per cent dels simis amb restricció calòrica havia mort.
Trenca amb experiències prèvies
En canvi, en aquest estudi han observat com els animals més ancians de cada grup tenien la mateixa incidència de tumors, problemes cardíacs i deteriorament general. Mentre que els simis abstemis tenien alguns indicadors de salut millors, com els nivells de colesterol i triglicèrids, el que "tot i així no s'ha traduït en una millor supervivència", argumenten els autors.
Ni tan sols els micos que van iniciar la dieta més joves, entre el seu primer any de vida i els 14 anys, van mostrar cap avantatge respecte al grup control. De fet, el cridaner va ser que en aquests casos els seus indicadors de salut eren fins i tot pitjors.
A més, es van detectar més morts per causes no relacionades amb l'envelliment en aquest subgrup d'animals que van iniciar la restricció calòrica quan eren joves. "Potser una restricció calòrica tan primerenca els fa més susceptibles a la mort per altres causes", va dir Austad.
Els equips del NIA i de Wisconsin continuen recopilant dades per veure si la restricció calòrica demostra ser més beneficiosa, una cosa que els autors de l'estudi veuen poc probable a hores d'ara de la investigació.
