Fins a 15.000 persones pateixen la malaltia de Chagas

MARÍA BELMEZ - ACN Entre 10.000 i 15.000 persones tenen la malaltia de Chagas a Catalunya. Aquesta és una de les 17 catalogades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com a oblidada. La principal via de transmissió és la picada d'un insecte, el Trypanosoma cruzi, però també pot passar de mares a fills o per transfusions de sang. Experts dels hospitals Vall d'Hebron i Clínic han assegurat a l'ACN que a Catalunya existeix "risc zero de contagi", principalment perquè l'insecte no hi és i els principals afectats són persones que s'infecten al seu país d'origen, a l'Amèrica llatina. Tant Vall d'Hebron com el Clínic treballen sobre aquesta malaltia i estan buscant nous tractaments amb menys efectes secundaris.

La malaltia de Chagas, o 'Tripanosomosi americana', pot afectar el sistema nerviós i provocar lesions importants a l'esòfag, el cor o l'intestí gros. Nines Lima, referent sobre aquesta malaltia a l'ONG Metges Sense Fronteres, explica que en un 30% dels casos la malaltia afecta el cor i en un 10% al sistema digestiu. Ha explicat que en un primer moment la malaltia té símptomes "molt inespecífics" i en la segona fase es fa crònica. Es tracta d'una malaltia endèmica a Amèrica Llatina.

L'especialista del servei de malalties tropicals de l'Hospital Clínic José Muñoz ha explicat a l'ACN que el país més afectat és Bolívia, i especialment les zones de Sant Cruz i Cochabamba, on la prevalença és de fins a un 10%. Muñoz ha detallat que és una malaltia típica de zones rurals i amb pocs recursos i per això la seva incidència depèn de l'entorn en que viu la persona, ja que si aquest és urbà té moltes menys probabilitats de que l'insecte hi visqui i pugui transmetre-li. Altres països molt afectats són Paraguay i el nord d'Argentina.

La malaltia de Chagas ha arribat a Catalunya, i a la resta d'Europa, a través dels moviments migratoris. D'aquesta manera arriben a Catalunya persones que s'han infectat al seu país d'origen, segurament per la picada de l'insecte. Un cop aquí, tant Muñoz com el doctor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Israel Molina, asseguren que no hi ha risc de contagi per a la població autòctona perquè se segueixen els controls necessaris.

Segons estimacions, ja que no hi ha dades exactes, a Catalunya hi ha entre 10.000 i 15.000 infectats, al conjunt de l'Estat entre 50.000 i 100.000 persones i en el conjunt del món entre vuit i deu milions, segons ha explicat Molina.

Una de les vies de contagi és a través de les transfusions de sang o donacions d'òrgans i teixits però des de fa anys a Catalunya es fa una prova a la gent que fa aquestes donacions i prové d'un dels països endèmics per evitar el contagi. El mateix es fa amb les dones embarassades, a qui es fa una prova per saber si el nadó està infectat i si és així es podrà tractar i curar.

Només un 10% sap que està infectat

Un dels principals problemes de la malaltia de Chagas és el baix diagnòstic, ja que només un 10% de la població infectada sap que ho està. Molina ha explicat que el principal problema d'aquest infradiagnòstic és que hi ha molta més gent infectada que no ho sap i que, per tant, no està rebent el tractament adequat.

Aquest baix diagnòstic s'explica en part perquè la gent afectada està "vinculada a la pobresa" i que treballa "com pot amb jornades increïbles i sense temps ni per anar al metge". A més, ha lamentat que "clàssicament s'ha pensat que aquesta malaltia no té tractament" i s'ha vinculat a una "condemna a la mort". Per aquest motiu ha dit que aquesta és una altra de les vies de treballar, conscienciar a la gent que la malaltia de Chagas té un tractament.

Des de Metges Sense Fronteres, Lima afegeix que en els països endèmics també hi ha molts problemes d'accés a les proves de diagnòstic, especialment en zones rurals apartades on l'accés a la salut és molt complicat, i afegeix que aquests diagnòstics són lents perquè consten de més d'una prova. Afirma també que és una malaltia que pot no donar cap símptoma durant anys i com que la persona no es troba malament no va al metge. "Els pacients es troben bé i en un estat avançat de la malaltia poden morir sense saber de què", explica.

Davant d'aquesta dificultat de diagnòstic, Lima ha apostat perquè els sistemes nacionals de salut facin un cribatge i "busquin la malaltia als llocs on es pot trobar". Ha exigit que estigui integrada en els sistemes de salut i que es pugui posar a disposició del pacient una prova i un tractament específics. Si no és així ha lamentat que molts infectats acabaran morint quan es podria haver evitat arribar a aquests estadis, principalment el cas de persones que s'infecten molt joves però no presenten símptomes i no es tracten.

Per a Muñoz, el principal repte als països endèmics és "interrompre la transmissió" ja que ha assegurat que encara es donen infeccions a través del vector (insecte) i de mares a fills. És per aquest motiu que l'especialista del Clínic considera que és molt important treballar a les zones afectades i per aquest motiu aquest hospital disposa d'una plataforma permanent a Bolívia.

A la recerca d'un nou medicament

Un altre dels problemes de la malaltia són els tractaments emprats fins ara, amb molts efectes secundaris i també de difícil accés. El principal medicament és el Beznidazol, però presenta efectes secundaris i darrerament hi han hagut problemes de distribució, que Molina assegura que estaran solucionats passat l'estiu. El segon és el Nifurtimox, però no està tan estès ni tant estudiat com el primer i s'utilitza com a segona alternativa.

Per avançar en aquest camp, tant l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron com el servei de malalties tropicals del Clínic treballen per trobar nous tractaments que tinguin menys efectes secundaris que els que s'empren actualment.

En concret, el Vall d'Hebron Institut de Recerca iniciarà a finals d'aquest any un projecte de la Comissió Europea amb la participació de diverses administracions i organismes amb l'objectiu de desenvolupar un nou fàrmac en un període màxim de cinc anys.

En declaracions a l'ACN, Molina, que lidera el projecte, ha explicat que l'objectiu és "trobar un medicament més eficaç i amb menys efectes tòxics que els que hi ha ara". Ha explicat que s'utilitzarà el mateix principi actiu del Benznidazol, que considera un "bon medicament" però que en etapes cròniques dóna unes taxes de curació baixes, d'entre un 15 i un 40%. A més, "té molts efectes secundaris".

Metges Sense Fronteres també forma part d'aquest projecte, que s'anomena Berenice, i la seva participació s'iniciarà quan ja es tingui un medicament i s'hagi de provar sobre el terreny.

Des del Clínic, on s'han tractat uns 1.700 casos, Muñoz ha explicat que tenen dos línies principals de recerca. D'una banda, la recerca d'un nou medicament, feina que desenvolupen conjuntament des de Barcelona i des Bolívia. Des del 2008, aquest centre treballa per "identificar quin és el millor" per al tractament del Chagas crònic i per fer-ho han estudiat alguns malalts. Muñoz ha explicat que "en breu" coneixeran els resultats d'aquest estudi i ha recordat que són recerques que s'allarguen en el temps perquè s'ha de fer un seguiment acurat i durant un temps als afectats.

La segona via de treball del Clínic és identificar marcadors que permetin avaluar si després d'un tractament un pacient s'ha curat o no, ja que aquesta comprovació és actualment "relativament complexa".

Per últim, des de Metges Sense Fronteres reclamen que es continuï avançant en aquestes línies d'investigació. Lima ha considerat que el fet que fins ara hi hagi poques iniciatives d'investigació respon al fet que "són malalties que afecten a població poc rentable i això genera poc interès per part dels grans donants i grans farmacèutiques".