En 1959 es va estrenar l'obra de teatre El miracle d'Ana Sullivan, i dos anys després la pel·lícula del mateix títol, guanyadora de dos Óscar, basades les dos en la història d'Helen Keller, una dona sordomuda incapaç de comunicar-se amb ningú. La història no és ficció. Ana Sullivan va aconseguir fer d'Helen Keller una escriptora, oradora i activista política de gran importància. I és que els testimoniatges de superació de persones amb minusvalideses són tan comunes com els més de dos milions de persones a Espanya que viuen habitualment amb açò.

Conscientes que molts d'estos grups socials es veuen exclosos de les activitats quotidianes, com per exemple l'oci en família davant de la televisió, Telefónica tendix la mà a este col·lectiu. En 2015, quan l'aleshores conseller delegat i hui president, José Maria Álvarez-Pallete, va presentar Movistar+ (resultat de la integració de Movistar TV i Canal+), va insistir en la idea que calia crear una "televisió per a tots". Baix eixa intensa premissa, l'accessibilitat s'ha convertit en un vèrtex per a l'operadora. Movistar+ 5S significa informació pels cinc sentits.

El servici, que és gratuït, es va llançar en 2016 i permet a persones amb discapacitat auditiva i visual accedir a pel·lícules i a sèries de la plataforma a través de tres canals: subtítols per a sords, audiodescripción i llenguatge de signes. "Som la primera televisió de pagament accessible del món", sosté Arancha Diaz-Lladó, directora d'Innovació, Sostenibilitat i Diversidad de Telefónica, qui a més apunta que "es tracta d'un projecte rendible, no solament per l'elevat públic potencial al que va enfocat, sinó perquè a més té un alt impacte en la contractació de personal perquè este servici siga efectiu."

"El primer any es va invertir més d'un milió i mig d'euros a fer accessibles els continguts i ara estem en procés de fer més accessible la plataforma", comenta Arancha Diaz-Lladó, "perquè no té sentit que una persona discapacitada puga veure o escoltar Juego de tronos, Velvet... i no obstant això haja de demanar ajuda per a accedir al contingut".

  • Pregunta: Què altres plataformes fan alguna cosa paregut?
  • Arancha Diaz-Lladó: "De moment cap té res igual"
  • Pregunta: A quantes persones contempleu que arriba esta funcionalitat?
  • Arancha Diaz-Lladó: "L'objectiu és tindre la mateixa quota de mercat o superior que amb persones sense discapacitat, atés que el servici en si és gratuït. "
  • Pregunta: Qui han participat en el projecte?
  • Arancha Diaz-Lladó: El projecte s'ha construït des de la direcció global d'Ètica Corporativa i Sostenibilitat de Telefónica, WhatsCine, un programari per a invidents i sords, la Universitat Carlos III i altres organismes com a ONCE, CNSE i Fiapas que representen a persones amb discapacitat.
  • Pregunta: Quin és el futur de la tecnologia adaptada?
  • Arancha Diaz-Lladó: "Este tipus de projectes ens obrin tot un món de possibilitats. Un gran repte és donar cobertura a les persones sordociegas mitjançant un sistema que captura els subtítols en obert en qualsevol televisió, ho trasllada via app al mòbil i després via bluetooth ho pinta en braille en una tauleta adaptada. Així, una persona sordociega pot veure un informatiu en temps real."