Es evident que els currículums acadèmics són cada vegada més nombrosos i més innovadors. Es evident també que cada vegada més l'oferta post-acadèmica i post-grau està més orientada a la innovació i a les noves realitats i necessitats del mercat de treball. Però no sovinteja tant la creació de nova oferta interdisciplinar amb vocació transdiscisplinar, recuperant o integrant coneixements i pràctiques no prou estudiades, però si conegudes i experimentades fa molts anys, de facto o no regulades a diferents indrets europeus i d’arreu del món.
Doncs be, ara tenim l'oportunitat de tenir a prop nostre, a Roses, la seu de la nova Càtedra Oceans i Salut Humana, adscrita a la Universitat de Girona, amb el patrocini de l’Ajuntament de Roses, la Confraria de Pescadors de Roses i el Gremi de Peixaters de Catalunya, apart d’altres ens col·laboradors. Una càtedra que aposta per fer sinergia i lloc de trobada del màxim de sectors i organismes, professorat i gremis, recerca i divulgació, etc., de totes les interaccions que es produeixen avui entre els oceans (i en el nostre cas la Mar Mediterrània) i la salut humana, i més en concret de les interaccions entre el medi marí, el canvi climàtic, la pesca, l’activitat turística, la contaminació, l’alimentació, les malalties i... especialment els recursos mèdics i terapèutics, preventius i curatius, que encara avui son una font inesgotable de recursos no prou coneguts ni preservats.
De fet, aquest serà un altre repte per la Càtedra, gestionar de forma prospectiva i no contrarellotge, la pèrdua de biodiversitat en un marc de descobriment constant de noves propietats i beneficis d’una biodiversitat rica amb nutrients, proteïnes i demés oligoelements de gran importància per la salut humana (Omega 3 seria el més emblemàtic).
Es evident, que de forma parcial i sectorial, fa anys hi ha iniciatives diverses que tenen com objectiu l’aprofitament dels recursos marins, marítims i les possibilitats que dona la innovació esportiva i turística en matèria física, lúdica i recreativa, al voltant d’activitats aquàtiques, algunes creixentment per cert, relacionades amb la salut (spa, gym, etc.), però en general, no hi ha una “política” o una “estratègia” integrada on conflueixin i es retroalimentin els diferents sectors implicats.
Sovint es donen, de fet encara, no només incomprensions entre uns sectors i altres, si no també conflictes d’interessos. Es en aquest marc on també aposta la Càtedra es a dir, que en la mesura que hi haurà intercanvi i fluïdesa constant d’informació, de recerca, de dades, d’estudis, etc., entre les parts i les diferents disciplines i sectors, d’organismes públics i privats, caurà pel seu propi pes la gestió i anticipació de les possibles situacions límit, gestionant la sostenibilitat dels recursos, que al cap i la fi, és i serà un dels principals objectius de la Càtedra, a l’empara dels objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
En qualsevol cas, es tracta de posar sobre el mapa conceptual, o en el marc mental (que es diria avui dia) de la ciutadania, una realitat encara força desconeguda, i es que el futur de la humanitat i d’entrada la salut humana, està molt més relacionada i influenciada per mars i oceans del que ens pot semblar.
Aspectes ja coneguts pels nostres avantpassats, i no ja de tradicions mil·lenàries (de gent gran centenària a punt de deixar-nos) amb pràctiques saludables, tant d’alimentació, de cures, de banys de mar, que de fet precedeixen la mateixa talassoteràpia, ens indiquen també el camí a recórrer. Sense oblidar els usos terapèutics de l’aigua de mar, no ja en un marc d’activitat física/aquàtica, que també, si no en el marc d’un us alimentari, nutritiu, sanitari, terapèutic, etc. recuperant els coneixements i pràctiques del període europeu d’entreguerres (i per ser més precís, entre la primera i segona guerra mundial) on una de les alternatives més esteses per Europa, no aquí, van ser els dispensaris marins, on va avançar molt la sanitat pública europea.
Aprofundir i actualitzar aquests aspectes i posar-los en relació i context científic, ha de ser una de les tasques de la recerca, entre altres i no menys importants, l’impacte creixent a les nostres costes de la bioinvasió d’espècies foranies producte de l’escalfament del mar procedents de mars i oceans tropicals, les aturades biològiques per sobrepesca, l’activitat turística no sostenible, el creixement de les piscifactories, etc. etc.
Finalment, el fet que aquesta Càtedra neixi ja amb un panell de 50 experts i col·laboradors, procedents de diferents àmbits i sectors, acadèmics i professionals, públics i privats, docents i discents, biòlegs i pescadors, etc., disposats a practicar la sinergia i la interdisciplinarietat amb objectiu de fer síntesi del màxim d’interaccions entre el medi marí i la salut humana, es una bona noticia a nivell internacional i a nivell europeu, però especialment per l’Alt Empordà atesa la situació geoestratègica de la Càtedra: Al Sud del Nord, al Nord del Sud i porta de la Mediterrània.
