Ningú no té la clau màgica per solucionar els problemes que afecten el barri de Sant Joan. Qui ho digui, menteix. Desconeix totes les cares de la moneda o, simplement, entabana. Ho saben tots els grups polítics que han tingut responsabilitats absolutes. Només aquells que mai no han governat ni un Estat ni una comunitat ni, en el cas de Catalunya, tan sols un ajuntament, poden alegrement formular promeses -o propostes de resolució, o plans de xoc- que en realitat són una farsa populista i demagògica.

Els polítics seriosos i els municipis intel·ligents saben que només l'acció conjunta exercida des de la base pot donar fruits a mitjà termini. És el que ha fet Figueres amb l'elaboració del Pla Estratègic que el govern de la ciutat ha presentat a la Comissió de seguiment del barri de Sant Joan.

Aquest pla tampoc representa la solució directa ni molt menys exprés, però, per primer cop en la història del municipi, es fixen les bases profundes per a la transformació del barri, els eixos de treball, les eines. I ho fa amb la imperiosa i ineludible necessitat d'establir un front únic, de treballar de bracet totes les parts implicades, tots els veïns, tots els partits amb el màxim consens perquè l'objectiu és comú.

La pluralitat de la Taula institucional i de les taules tècniques que se'n deriven garanteix que totes les fórmules passaran pel sedàs de l'oportunitat i el possibilisme posant el llistó a dalt de tot, cercant els recursos.

Treballar amb la mirada posada en la transformació no exclou dur a terme accions contundents per combatre el frau i la delinqüència, però és evident que res no canviarà d'avui per demà si no s'ataca l'embrió que genera els mals presents i futurs: això és, combatre la manca de formació. Promoure i millorar el nivell formatiu i fomentar la inserció laboral és l'única garantia per no viure instal·lats en un bucle de petites gestes estèrils. En farem prou d'intentar fer complir la llei, si la llei s'interpreta exclusivament com l'ús de la força!

Certament, són preocupants els titulars que subratllen l'absentisme escolar, però tampoc diuen tota la veritat. Algun dia haurem de fer un monument a tota la comunitat educativa -des de l'escola Pous i Pagès fins als Serveis Socials de Primària, l'Oficina d'Inclusió Social, els tècnics del Pla de Desenvolupament Comunitari… És gràcies a ells que al costat de les xifres que esfereeixen també n'hi podem posar que aporten motius per a l'esperança. Aviat en farem balanç.