Bategem aquest article, en tant que llicència literària, com esquerra nadalenca, atès que els resultats de les eleccions d'aquest 21-D, es produeixen en un marc ben nadalenc, que permetran recordar fàcilment els resultats. Uns resultats diabòlics per totes les parts, i on tant el caganer com el dimoni, tindran un lloc, segur, assegurat. I el fum? Anem veure qui el farà.

Com es caracteritzaria aquesta esquerra nadalenca? Nova esquerra, certament, que per cert defuig sovint d'identificar-se com a tal, però no per hereva del pòsit 15M ("no som d'esquerres, ni de dretes, som els de baix contra els de dalt",) sinó per una preocupant feblesa ideològica, ambigua també, líquida total (Zygmunt Bauman, es fregaria les mans), que dóna cobertura i/o obre la porta a una ambigüitat rampant, que explicaria la constant fugida endavant "innovadora", amb un gran interès en no barrejar-se amb líders sindicals i veïnals (d'esquerres, òbviament). O líders pagesos, o líders del taxi. O líders pensionistes. O líders de la PAH o de la pobresa energètica.

Una nova esquerra que utilitza com la que més (més fins i tot que la CUP i que Podemos/Podem, que ja és dir), les eines digitals i les "xarxes socials", quan està demostrat científicament, però no prou divulgat al nostre entorn... o pot ser censurat... En qualsevol cas absolutament relativitzat o ignorat pels líders d'aquests partits, que l'excessiu ús i abús d'aquestes, provoca una disrupció en l'acció política (tant amb efectes interns, com amb impactes externs). No deixa de ser curiós que un dels grans banquers espanyols reconegui públicament, aquest mateix mes de desembre, que la digitalització de la banca, està provocant i provocarà una gran disrupció en el funcionament, l'organització, els recursos humans, etc. de la banca, o que tots els sindicats del Taxi de l'Estat espanyol estan en peu de guerra contra la penetració sense control de plataformes digitals o que..., i que cap líder polític d'aquesta nova esquerra no sàpiga els efectes que té funcionar digitalment les 24?h del dia (bé 23?h, doncs en algun moment s'ha de "quedar" per quefers "mundans").

Un any em va costar en el seu dia fer veure a un dels partits d'aquesta nova esquerra, que transmetre els consells nacionals per streaming provocava la progressiva absència dels seus membres. I hom ha de recordar que la presència, és present amb essència, però això sembla no preocupar els assessors o estrategs d'aquestes formacions, pot ser perquè creuen (ignorants ells, i són doctors universitaris i professors d'universitat!!!) que el vincle, el compromís, la consciència de classe, el sentit de pertinença, la militància (no el ciberactivisme d'entrar i sortir de pantalles), es conrea i creix, estan junts físicament i porta el seu temps. Tampoc tant, però com ara es vol tot ja, instantani i simultani...

Una nova esquerra que fa una apologia de la ideologia de gènere, amb més exquisidesa (i rigidesa també) que la del Partit Feminista de Lidia Falcón (de la que per cert, tindrien molt que aprendre moltes dones neofeministes actuals i no pocs homes acomplexats i empetitits per l'actual ideologia de gènere (un artefacte d'enginyeria social que ja ve de lluny i que va començar a utilitzar el PSOE de Rodríguez Zapatero). Recordem el "miembras". O el Ministeri d'Igualtat (de gènere, no la social, que aquesta fa por). Una ideologia de gènere, que al ser atacada i/o denunciada per la ultradreta catòlica, apareix com d'"esquerres" o "revolucionària", quan en realitat és un neofeminisme bonista, hipòcrita i interclassista, utilitzat per amagar, relativitzar, silenciar, etc. les abismals diferències de classe i desigualtat social a l'Estat espanyol (amb Catalunya, al capdavant). Un dels països europeus líders per la cua, en indicadors de pobresa, desigualtat, precarietat, atur, treballadors pobres, etc. on si vas a algun dels sindicats majoritaris com a dona i demanes ajuda per mòbing de gènere, seràs atès ipso facto, però si vas com a treballador (home o dona) a demanar ajuda per mòbing laboral, de sou, per condicions de feina, d'explotació, de nòmina, sense conveni o contracte "escombraria", et faran fer un bon circuit de tràmits, esperes i despatxos...

S'ha arribat a tal punt, amb el blindatge de gènere al 50%, de dones, a les llistes de candidats i candidates en aquestes eleccions, que en no poques llistes, s'ha assolit no ja el 50/50%, sinó el 60/40% (cas de Girona) i en un cas es pretenia el 65/35%, però la Junta Electoral (de Tarragona) no va admetre la candidatura, atès que el límit en la discriminació positiva de gènere o quota, està fixat en un 60/40% (a favor de les dones).

Una nova esquerra que ha condemnat a la marginació i/o ostracisme a la majoria de militants o "quadres" de més de 45 anys (no ja de 65, que millor estarien fent d'avis, als casals adhoc o jugant al dòmino...), doncs els hi sembla que queda malament, dóna una imatge "vella", com associant militants d'edat, amb buròcrates, corruptes, fatxendes, etc. És evident que aquests nous líders polítics no tenen ni la més remota idea, que la saviesa, que no la intel·ligència, que dóna el pòsit de l'edat i de les múltiples experiències de la vida, dona un know-how i un back-ground (termes que segur han de conèixer aquests professors, universitaris, filòlegs, etc.), molt útils i molt valorats a altres civilitzacions, però també a altres països europeus, especialment els nòrdics.

Una nova esquerra, que considera que tothom és "bon jan" o bona gent i permet que qualsevol persona, sense més acreditació que estar inscrit en una web (!), pugui ser considerat membre de l'organització, participar en assemblees (per cert, a més obertes, on no es porta cap control dels assistents, ni es demana afiliació, delegació o representació), on no es paga quota, no és té cap carnet o acreditació física de ser membre, on no hi han locals propis (altre cosa es cedits, per cert, sovint, en locals de la vella esquerra... en què quedem?).

Fum, fum, fum.