Fa setmanes que ens llepem les ferides de l'últim embat. Ha estat una batalla dura, cruent i de la qual no hem tornat tots. Han caigut màscares i hem vist les vergonyes d'aquells que ens mentien dins les nostres files. Hem passat el cotó i en aixecar-lo hem vist la mà de porqueria feixista i odi que encara queda sobre els fonaments de les institucions corruptes de la transició. Fins i tot fent el cafè ens ha esparverat veure com l'àguila era viva en la ment i l'ànima de moltes converses de barra quotidianes de l'altre costat de l'Ebre. Ens han despertat del somni de la transició on l'opi de poble no era el futbol sinó la operació de márqueting d'aquell que va morir al llit.
Perdona. Em deixo l'espectacle de màgia de la UE. El truc de màgia de mirar al nord amb esperances de llibertat. Algú s'ho va creure. Mentre feien aquest gran truc ens distreien que al sud deixen morir 500 humans diaris fugint d'una guerra enmig del mar. I què esperàveu d'aquells que permeten aquest genocidi? Però el truc era bo, s'ha d'admetre. Som aquí i estem desperts. Ni República low cost ni ciutadans lliures. Com diria una diva de Hollywood en una mala pel·lícula "Benvinguts a la realitat" o "Houston, hem tocat terra".
Hem après. Hem après el cost de la llibertat i el significat d'aquell que deia que "la Llibertat es defensa i no és negocia" o la "independència no es demana, es pren". També hem pogut mirar els ulls a la bèstia i li hem pres mides. En resum, sabem qui tenim al davant, a què està disposat i de qui ens podem refiar. Un bany de realitat que ens ha obert ferides i ens ha fet obrir consciències.
Arribats aquí, avui, ara què? Quin camí agafar? I després del 21-D? Preguntes que ens fem cada dia quan escoltem un polític o pensem en el dia de demà. Per ser franc, no tinc respostes i com tu espero que algú amb més llums o dels que sortiran a les paparetes electorals ens les donin. Ara bé, us puc dir el que em deia l'avi: vaig apendre a anar en bicicleta a la plaça Terradelles de Figueres, i quan queia i em pelava els genolls venia l'avi tot seriós i em deia "Aixeca't! Deixa de plorar, espolsa't i segueix".
Doncs això, SEGUIM. Ningú va dir que fos fàcil però hem de seguir. Seguim perquè s'ho val. Ara toca recordar per què hem volgut arribar fins aquí. Ho hem volgut per aconseguir una justícia independent que tanqui delinqüents i no polítics que han fet possible un referèndum. Ho hem volgut perquè ens mereixem institucions que treballin per erradicar la lacra de la pobresa, l'exclusió i l'atur. Ho hem volgut perquè els serveis públics de transport, salut, benestar social i educatius siguin universals i de màxima qualitat. Ho hem volgut per tenir una societat més humana i respectuosa. Ho hem volgut per aconseguir una societat culta, tolerant, equitativa i lliurepensadora. Ho hem fet per tenir totes les eines per l'èxit dels nostres autònoms, empreses i cooperatives. Sí, eines, això és la independència. Una eina per aconseguir tot allò que necessitem per avançar. No un objectiu en si sinó un nou camí per deixar un futur millor per als nostres fills. Seguir i perssisitir.
Val la pena ser lliures? Volem assumir el cost que ens han ensenyat a cops de pal que té la llibertat per aconseguir aquest futur? Pots triar. Saps el preu i abans del 21 has de triar si el vols assumir o no. Val la pena la República? Val la pena una nova democràcia al sud d'aquesta Europa inhumana i cínica que els demostri a la resta d'Estats que encara queda un petit tros de terra amb els valors fundacionals de la Unió i que està disposat a defensar-los? Val la pena la plena llibertat i la nostra dignitat? La resposta la tens tu. La meva és clara. Val la pena seguir. Defensar la democràcia i aquells que són a la presó per fer néixer una nova República mentre tu estàs llegint aquestes quatre línies, val la pena. Sense cap dubte! Aixeca't, espolsa't i segueix caminant sense por.
