Com que jo no tinc fills i, per la meva edat, segur que ja no és previsible que m´embarqui en aquesta fascinant però exigent aventura, em plau sovint mirar-me el món amb (el que m´imagino deuen ser) ulls de pare. Deu fer goig veure els fills com creixen, intentar esbrinar a qui s´assemblen, somniar quin serà el seu futur...

Salvem l´Empordà té ara 15 anys i dona satisfacció veure´l i repassar-ne la trajectòria vital. És fill d´una entitat que quan ell va néixer tenia 22 anys (la Iaeden, fundada el 1980). En el seu ADN hi ha una barreja difícil d´analitzar, composta bàsicament per un indiscutible amor al nostre petit país, i molts altres elements que, combinats, li donen una força i una vitalitat envejables. Des de la meva petita quota de pare, me´n sento orgullós i sempre que puc presumeixo del nostre parentiu. Més enllà d´aquestes debilitats paternals, el que més em plau és treballar junts, totalment fosos en una mateixa cosa, que és el que som realment.

En 15 anys han passat moltes coses que, encara que no ho sembli, han (o haurien d´haver) modificat comportaments i actituds.

El 2002 la febre immobiliària feia veritables destrosses. Hi vam lluitar en contra decididament. Ens vam haver de sentir dir, de tots costats, que anàvem en contra del progrés i la creació de llocs de treball. D´aquelles promeses de riquesa no en queda res. La bombolla va esclatar destruint, no sols el que es prometia sinó, també, fermes realitats. De molts professionals i empreses que havien treballat, des de sempre, assenyadament no n´ha quedat ni rastre, només una traça profunda de patiment en moltes famílies. En aquests 15 anys, hem aturat innombrables projectes que de ser ara reals haurien degradat irremissiblement el nostre patrimoni natural i paisatgístic. Fer un llistat dels èxits assolits seria llarg.

També hi ha hagut temes que ens han deixat el regust amarg del fracàs. El més visible és la MAT. Però, compte, a llarg -o mitjà- termini hi pot haver canvis significatius. A hores d´ara els seus defensors estan veient com cauen, l´un rere l´altre, els arguments en què basaven la seva credibilitat. Intueixo que hi haurà una generació que veurà caure les torres i podrà festejar-ne el desmantellament. La producció i el transport d´energia actuals és insostenible. Quan es vegin canvis en aquest sentit, serà el senyal que la humanitat està trobant camins de viabilitat global.

El present i el futur es preveuen difícils però engrescadors. Entre altres, ens estem enfrontant a la ceguesa dels que volen tornar a propiciar la disbauxa urbanística. Intentem aturar una bombolla que pot esclatar d´un moment a l´altre: les granges de porcs. Són, ja ara, un problema sanitari de primer ordre per la contaminació de bona part dels aqüífers de la comarca. Com tota bombolla esclatarà afectant no només els que l´han alimentada forassenyadament, sinó també a aquells que sempre han intentat fer les coses bé.

Però el principal repte és el de conscienciar-nos tots plegats que tenim un patrimoni comú, natural i paisatgístic, que hem d´estimar. I estimar no és un sentiment que convidi a restar adormits, sinó que condueix directament a l´acció.

Aquests dies estem posant en marxa una campanya que s´anomena Som Empordà; només voldria demanar que hi pareu atenció i hi participeu en la mesura de les vostres possibilitats. De la implicació de tots en depèn l´herència que deixarem als nostres fills.