Fa temps que les universitats i les administracions educatives promouen iniciatives per millorar la formació inicial dels docents. A destacar, l'informe Ocupabilitat i competències dels nous docents, elaborat per l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), el programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) en el qual participem totes les universitats catalanes, i 'El Libro Blanco sobre la profesión docente', elaborat pel filòsof i professor de secundària Jose A. Marina, per encàrrec del Ministerio de Educación.

L'any 2010, el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, proposava un model d'accés a la docència per secundària, similar al "MIR" de Medicina. Aquesta proposta recuperada en els debats educatius dels darrers anys, té lectures i accents diferents com formar professors d'elit, sel·leccionar els millors, substituir les oposicions per un nou sistema d'accés a la funció pública docent o bé millorar la formació pràctica dels docents novells.

Si de veritat ens creiem que el factor determinant de la qualitat d'un sistema educatiu és la qualitat dels seus docents, la formació que reben els futurs mestres, hauria de tenir en compte, com a mínim, tres grans qüestions:

1) Convertir la professió docent en una carrera prestigiada i atractiva

2) Garantir la sel.lecció dels professionals més preparats i competents

3) Assegurar la continuïtat de la formació inicial al llarg de la carrera docent.

A partir del proper curs, per accedir als estudis de Mestre caldrà superar proves específiques de competències matemàtiques, comunicatives, expressió escrita i crítica. Les demandes dels centres per reforçar el nivell d'anglès i domini de les noves tecnologies aplicades a l'educació s'incorporen també al catàleg de requisits per ser un bon docent.

Però el canvi només serà possible si a més de millorar el currículum formatiu i els requisits d'accés i acreditació, els propis centres educatius es converteixen en espais d'aprenentatge dels docents novells i d'aprenentatge permanent dels professionals docents.

No es tracta només d'augmentar les pràctiques en els centres (ara 50 crèdits pels graus i 20 crèdits pel màster) o de que siguin remunerades, es tracta de fer un canvi radical en el model de formació docent que parteixi d'una visió comuna sobre el perfil del bon docent i la seva formació, integri teoria i pràctica i afavoreixi el treball conjunt de l'escola i la universitat.

(Montse Palma (Departament de Psicologia. Institut de Recerca Educativa.Facultat d'Educació i Psicologia. Universitat de Girona) és l'autora de l'article 'A fons' de l'últim número de Diàlegs d'Educació, del Setmanari de l'Alt Empordà).