Voler fer una reflexió sobre el panorama actual de l'educació musical a les escoles en tan poques línies és un xic agosarat per no dir impossible. Deixeu-me provar-ho encara que sigui per deixar-vos una pregunta a l'aire i cercar-ne entre tots la resposta.

La música és present a la nostra societat des de sempre, des de temps tan reculats que l'home, amb les seves eines i habilitats, ja intentava utilitzar i manipular el so per les seves cerimònies i rituals o per imitar els efectes de la naturalesa. Des de llavors continuem fent el mateix aquí i arreu; és a dir tenir la música molt a prop per utilitzar-la quan i com vulguem, ja sigui per escoltar-la, fer-nos moure, interpretar-la, etc. esdevenint part essencial de l'acompanyament de la nostra vida.

L'escola és un reflex de la societat i com a tal hi han d'estar representades totes les manifestacions i sabers que aquesta necessita per ser més rica i plural. La música, per tant, no hi pot faltar i com més petit és l'infant, amb més continuïtat, durada i transversalitat hi ha de ser present, com si es tractés d'un fil conductor o banda sonora del dia a dia d'aquest nen o nena.

La música, com ho avalen molts estudis científics, és una gran provocadora de viatges d'anada i tornada de les nostres neurones entre els dos hemisferis, ja que en ella s'hi troben elements rítmics amb patrons matemàtics, elements melòdics que potencien l'emotivitat, la percepció auditiva, etc. Malgrat això, en l'educació primària, l'educació musical, massa vegades, s'ha de fer escoltar, reivindicar i fer-se un lloc enmig del complex món de la planificació curricular, horaris i debats cada cop més efervescents sobre la importància de garantir un lloc preferent a les matèries instrumentals en detriment de les altres més artístiques, que poden afavorir sens dubte l'esperit creatiu.

En aquest sentit crec que venim d'un temps i espai millors, i hem entrat en un terreny poc il·lusionador. La causa de tot plegat es pot resumir en que actualment la música, a l'escola i sobretot en la formació inicial de mestres, està patint no només les dissortades retallades de personal, d'horaris i recursos sinó també uns canvis de plans d'estudis dins el nou paradigma educatiu, social i polític que fan minvar la seva qualitat i àdhuc la seva presència.

Serà el començament del Silenci de la Música?

(Joan de la Creu Godoy, professor a la Facultat d'Educació de la UdG i cofundador de l'escola de música La Flauta Màgica de Figueres, és l'autor de l'article 'A fons' de l'últim número del suplement Diàlegs d'Educació, del Setmanari de l'Alt EMPORDÀ)