VENT BLAU

Matar i Olé!

17.04.2013 | 10:09

Probablement, a Catalunya el tantsemenfotisme és superior al sentiment antitaurí.

Posats a referendar la Fiesta nacional –a saber de quina nació– guanyaria el no per activa concurrència dels amics dels animals, però això no vol dir que siguin molts més. Allò que més abunda és la boca petita, l´estol de pares i mares de família modèlica que dubten i callen, que no es pronuncien per por d´anar a contracorrent de l´art i de la cultura entesa com quelcom intocable.

Particularment, quan em poso més nerviós és quan em surten amb l´argumentari de Goya, Picasso, Hemingway i tota la pesca. Que la feina d´un matador a la plaça pot anar revestida d´una certa noció estètica i artística no en tinc cap dubte. Que engiponar claus i espases al llom d´una bèstia és una salvatjada, tampoc. Però encara em posa més frenètic la pretesa justificació intel·lectual que s´empara en la inspiració i les obres d´art que la cosa taurina ha generat. I la guerra? I la tortura? I la pobresa? I la prostitució? Quantes pintures del propi Goya o de Toulouse-Lautrec no han retratat escenes de sang, de suplici, de misèria, de dones maltractades per la vida... Són peces de museu? És clar que sí. La seva sola existència valida la barbàrie, la degradació humana? Que vingui un eixerit i provi de respondre afirmativament, el tractaran de feixista, de paranoic, de delinqüent.

Els amants de les curses de braus fan apologia dels temps reculats, de la tradició, de la història i àdhuc d´un cert nacionalisme mediterrani. El circ romà també va tenir molta prèdica, a les ribes del Mare nostrum. I la pena de mort a la plaça pública, i cremar dones amb l´excusa de la bruixeria. I la matança del porc? Si la vam prohibir no va ser per castrar una pràctica ancestral, sinó per deixar de fer de la sang un espectacle. La lluita, tanmateix, no s´hauria d´adreçar contra els incondicionals dels lluentons, sinó contra la gran marea que no bada boca, contra la jurisprudència que avala la mort cruenta d´un mamífer perquè ha viscut entre deveses i prats. És cert, tenim coses més greus de què ocupar-nos, però no s´hi val a pintar novel·les roses per ocultar autèntics relats de carnisseria, aplaudir o callar perquè una colla de primitius s´ho passa bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema