L'Empordà
VENT BLAU

Neu de Déu

17.04.2013 | 10:09

I perdó pel pecat.

Que si res s´imposa és la comprensió i la solidaritat amb tots aquells que la nevada els ha fet passar fred i mancances. Tanmateix, la culpa no és de les volves, sinó d´una certa ineficàcia administrativa i de l´aixecada de camisa de les multinacionals de l´electra, que tenen la paella, el mànec i els cigrons. Hi ha molta gent que ho ha passat malament, molt, ben cert. Però en la petitesa dels instants fugissers i poc convencionals també hi resideixen moments de felicitat. I la neu, n´ha dut una colla...

La carona de badocs de les nenes i els nens de primària, dilluns al matí, abans d´abandonar l´escola a cuita-corrents, amorrats als vidres, els ulls congelats. El gos bordant i fent clots, submergint-se en muntanyes de terra blanca, tornant-se boig de content. Els homes i les dones concentrats al cafè, fent-la petar animosament, sumant anys, restant hiverns, comptant els dies de l´última gran nevada, de la penúltima joventut. La ràdio, la gran comunicadora. La tele, postals i denúncies, minuts de glòria dels damnificats anònims de per vida. Els homes i les pales fent camí, sentint-se primitius, sentint-se nòrdics, supervivència de manual. I arribada la nit, a les palpentes. Espelmes i llumins, el foc i les xulles de cansalada, la manta, el silenci, la conversa, els contes a la vora de la imaginació. El llit fred, aviat a jóc. El llit gèlid, una mica d´amor. Un bocinet de prehistòria en un breu parèntesi en ple segle vint-i-u.

La neu ha fet malvestats, ha causat dolor. Però en aquestes latituds els flocs provoquen sorpresa, produeixen il·lusió. Els joves es reconcilien amb les rondalles dels avis, la llegenda pren cos. A l´Empordà també neva. Arran de mar, el pastor ha escomès la sirena. Els cims no són aliens a les onades i la sal. Les barcasses són trineus. La Rambla, una pista de gel. La carena, enfarinada. Quan neva, les ànimes escarxofades prenen consciència del bé i del mal de l´energia a la carta, allò de prémer un botó i creure´s que el món s´il·lumina i fa calor. Però la neu, bé de Déu, ens reconfirma que som una poquesa, i davant l´esgarip de la natura, més val aprendre. Callar, resar, entendre que som vius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema