L'Empordà
VENT BLAU

Morir de Figueres

17.04.2013 | 10:09

A Barcelona, l´alcalde s´ha empescat tornar a convertir la ciutat en seu olímpica, trenta anys després.

A Figueres, ja en fa deu d´aquells jocs especials. No sé si el balanç de la capitalitat cultural que tot just hem clausurat acabarà sent com el discutit Fòrum de les Cultures –fent números, encara–, però és evident que la capital de l´Empordà també necessita un esperó, un estímul intern que la projecti i li faci créixer l´autoestima.

I aquest impuls no és la nova presó. Tampoc la nova via del tren, ni la marca Dalí –ja consolidada. Ni la programació del teatre El Jardí, ni anar fent cosetes al castell de Sant Ferran, en comptagotes. Tampoc convidar la reialesa a celebrar que sabem vendre i comprar. De tot això ja tenim certificats. També sabem créixer –ja falta menys per al somni de l´Armangué d´arribar als cinquanta mil habitants. I què? Tindrem més policia, és clar. I més trànsit impossible, i menys aparcaments gratuïts. I una mica més de progrés sense fils. Però a la pregunta múltiple qui som, d´on venim, a on anem, l´últim interrogant tornarà a volar, coix de resposta. Figueres no pot morir de Figueres.

Quina empenta ens caldria per arrodonir tots els eslògans que ens hem penjat? Històricament, ens hem autoproclamat ciutat cultural, gastronòmica i botiguera. També ens hem vantat de genials, republicans i federals. Ciutat de museus, palau del vent, cruïlla de camins, país de tramuntana. I què més? Quin al•licient podria encarrilar l´embranzida del segle XXI? Quina idea geniüda?

No cal pensar en esdeveniments temporals, amb data d´inici i cloenda amb coets. No cal balafiar el patrimoni comptable. Cal sembrar. I mentre continuï l´èxode de cervells i de sensibilitats, mentre s´escapi el jovent en una diàspora de necessitats socials, intel•lectuals i d´esbarjo, la collita anirà a parar als sacs veïns. Figueres necessita concentrar tots els esforços per aconseguir un campus universitari. De què? Comencem per aquí. Si no, estem condemnats a passar de ciutat petita a poble gran. Pitjor, abocats a sortir en el mapa com una gran superfície comercial –amb parc temàtic inclós. I aquestes àrees, ja se sap: quan arriba el vespre tanquen. Són mortes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema