L'Empordà
VENT BLAU

Botifarra de perol

17.04.2013 | 10:09

Aquest cap de setmana ha fet bo, però diu que vénen pluges i vent del sud, cosa rara.

La carena del Pení, amb una sola bola, més gran i més dissimulada; la carena de la Muntanyeta, amb una presó que sembla una partida de dòmino; la carena del Montgrí, amb el bisbe mort i les ratetes de les Medes; la carena de la Mare de Déu del Mont, enamorada del Bassegoda robust; les Salines, Puig Neulós, l´Albera… Les carenes desapareixeran de la vista i a la plana, quan caiguin quatre gotetes, les formigues humanes s´oblidaran del santoral per preparar el carnaval, la gran mentida.

Ho lamento, estic desolat, no entenc ni participo ni comprenc gens ni mica la conya marinera del tot s´hi val. No em convé cap bàlsam postís ni trobo cap gràcia a la iniciativa de transvertir-se de monja puta, de jubilat lasciu, de polític corrupte o de cabina telefònica. A col•legi, la setmana de carnestoltes només serveix per fer el babau i estalviar-se hores de geografia. Al carrer, és una festa més. Una promoció turística ben legítima per a alguns pobles de la costa. Per molts anys. Ara, pretendre que aquests dies ens traiem la careta per mostrar la cara autèntica és una barrabassada d´home equivocat a posta, de dona buida de tant plorar. Que toca riure? Fantàstic. Si cal riem tot l´any. Però elevar l´esperit de carnaval a categoria vital frega el ridícul. Del carnaval només m´interessa la botifarra de perol, l´enterrament de la sardina.

Per sort, o per desgràcia dels disfressats, asseguren que vénen pluges, calitges, un vent estrany. I quan els núvols baixos amarin d´hipocresia la fal•làcia carnavalesca, quan la boira als ulls ens vulgui fer creure que ens en fotem d´allò prohibit –ningú no se´n riu de les noves religions de la correcció política, guaita–, quan tothom salti amb un tapavergonyes i un embut al cap, fent l´orni, proclamant el gran engany de la permissivitat controlada, em mudaré de xirucaire i grimparé corriols amunt, amunt fins a arribar a la carena neta. I veuré el sol. I tocaré el cel. I faré una foto a la bromada inferior que tapa la trampa de les formiguetes juganeres. I faré una foto a la rufa superior, que és el núvol que anuncia tramuntana. L´Empordà té això: el vent del nord sempre torna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema