Passa sovint. Compres un llibre pensant que serà una cosa, i resulta que n'és una altra de totalment diferent. A vegades aquest malentès fa que et desentenguis de la teva nova adquisició, que acaba aparcada indefinidament en un trist prestatge de casa. En altres ocasions, però, el que primer semblava un error s'acaba convertint en un gran encert. Ho reconec, així és com jo he descobert la figura de Karel Capek.
Però, de què va el llibre 'La guerra de les salamandres'? Tot comença quan el capità Van Toch, que està buscant perles a una illa de Sumatra, descobreix unes criatures misterioses dins de l'aigua. Aquestes són molt eficients recollint ostres, de manera que emprenen una relació de conveniència amb el capità. Elles li entreguen perles i Van Toch les recompensa amb armes per protegir-se dels perills del mar. A partir d'aquí, el lligam entre les salamandres i les persones va en augment.
Aviat, els amfibis, que són capaços de fer construccions marines impensables pels humans, es converteixen en mà d'obra de les persones.
Aleshores, és clar, peta tot. Mentre els estats es barallen entre ells per tenir el control de les salamandres, aquestes comencen a desenvolupar-se fins al punt de poder parlar, estudiar, i crear indústries i civilitzacions pròpies. El declivi de la raça humana ha començat.
El millor de tot és que Capek aconsegueix explicar un fet tan tràgic com aquest amb un somriure a la cara, rient-se de la nul·la moral de la societat que li va tocar viure.
A més, ho fa d'una manera molt moderna, utilitzant diferents narradors i servint-se d'un teòric recull de premsa de l'època. Capek demostra la seva capacitat de transgredir en el temps a l'últim capítol, on parla amb si mateix per decidir com ha d'acabar l'obra.
Per algun motiu, al nostre país La guerra de les salamandres ha passat desapercebuda durant molts anys. Ara tenim l'oportunitat de llegir-la en català. Jo no la deixaria passar.
