Des de fa unes setmanes ja es pot donar resposta a un dels grans interrogants que es fan quan es parla de la Catalunya Nord: quanta gent hi parla català? Doncs podem dir que una tercera part de la població sap parlar català, però té un nivell d'ús molt baix. Això es desprèn dels resultats d'una enquesta-estudi, que es va fer pública a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, i que ha estat elaborada per la Direcció General de Política Lingüística, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Universitat de Perpinyà.

Així doncs, el 61% de la població de la Catalunya Nord -hi resideixen aproximadament 466.000 persones- de més de 15 anys declara entendre el català; el 35,4% afirma que el sap parlar; el 39,2% el sap llegir; i el 14,3% el sap escriure. Però només el 5,7% de la població, 21.106 persones, la té (sola o compartida amb el francès) com a llengua d'ús habitual. Una xifra que ha crescut atès que l'any 2004 -que es va fer un estudi similar-, era del 4,5% (14.881 persones).

Si comparem els resultats actuals amb els de fa dotze anys, els percentatges de comprensió i expressió oral han baixat moderadament, tot i que en nombres absoluts augmenten (9.000 persones més declaren entendre'l i 8.000 persones més declaren parlar-lo). Aquest fet es deu al creixement de la població en 32.710 persones arribades d'altres indrets.

Les dades de l'enquesta posen en relleu que la transmissió lingüística intergeneracional no es manté, però que el català continua adquirint nous parlants. L'ús del català com a llengua inicial, la primera llengua parlada a la infantesa, s'associa a la població de més edat. L'ús del català, sol o compartit, és dues vegades més important amb els avis que amb els fills.

Pel que fa als usos lingüístics en àmbits interpersonals i de consum i serveis, la llengua hegemònica és el francès i la posició del català és feble. En els àmbits interpersonals, la presència del català, sol o compartit, és la següent: a casa (16,1%), amb els amics (15% amb companys de feina (11,5%), amb els veïns (10,8%), amb companys d'estudi (8,9%) i en les notes personals (3,3%). En aquest sentit l'enquesta assenyala que la comarca on s'usa amb més freqüència és el Vallespir.

En els àmbits de consum i serveis, l'ús sol o compartit de la llengua catalana varia del 0,6% a les administracions al 8,1% a les botigues de petit comerç. Un cas que mereix una atenció especial és quan el nord-català visita "la Catalunya del Sud", és a dir, el Principat. En aquest cas, un 15% dels enquestats declaren utilitzar solament el català, mentre que un 34% el fa servir sol o amb una altra llengua. Gairebé la mateixa proporció que el nombre d'habitants que declaren ser capaços de parlar (el 35%) a la Catalunya del Nord.

En general, els enquestats tenen la percepció que hi ha un ús creixent del català. Així el 69,8% de la població creu que el català s'utilitza normalment. També tenen bona acceptació les mesures proposades per fomentar la llengua, el 85% estaria d'acord amb una televisió local en català; el 75%, amb una llei de llengües regionals; el 70%, amb el bilingüisme en la vida pública i el 58% que el català fos cooficial.

Sobre el paper de la llengua a l'ensenyament, el 80,3% estaria d'acord amb l'ensenyament del català com a disciplina o assignatura, el 76,1% en l'ensenyament bilingüe; i també el 76,1% amb l'oferta d'iniciació al català per a tots els alumnes.

Per tant, podem dir que el català no fa nosa, ni es veu com una llengua hostil per part dels francòfons de la Catalunya del Nord. I això és positiu. Aquestes percepcions dels habitants, però, no coincideixen en la línia governamental adoptada per l'Estat que ha retallat les hores de català a les escoles públiques.

Un jugador d'elit es 'mulla'

Parlant de llengua i la identitat catalana, fa uns dies vaig coincidir en un acte amb un jugador neozelandès de rugbi a XIII, Louis Anderson, que juga en els Dragons Catalans, club molt implantat a la Catalunya Nord -competeix en popularitat amb l'USAP- i que té com a himne 'Els Segadors'. Anderson, que és una figura d'aquest esport i que només fa quatre anys que viu a Perpinyà, va tenir una certa notorietat a Catalunya, perquè l'any passat va ser entrevistat per una ràdio estatal francesa i li van demanar si coneixia tota la qüestió de la catalanitat del seu club. Ell va respondre afirmativament i li van comentar si sabia parlar en català. Ell va dir que sabia algunes paraules i la lletra d''Els Segadors', que va cantar en directe.

D'això se'n va parlar molt positivament a les xarxes socials del Principat. Doncs bé, l'altre dia me'l van presentar i quan li vaig comentar aquest fet em va contestar: "A Nova Zelanda teníem una llengua pròpia que els anglesos van suprimir per imposar la seva. Per això quan es parla de la persecució d'una llengua, sé de què va i, per això, sento molta simpatia pel català i comprenc la defensa que en feu." I no només sobre la llengua, Anderson també es va mostrar molt interessat sobre els anhels de Catalunya. I es va sorprendre que els esportistes d'elit que resideixen a Catalunya els costi fer pronunciaments públics -si en fan- sobre aquestes qüestions. Amb això el rugbi també és diferent.

*Josep Puigbert, l'autor del text, és el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.