La competència comunicativa lingüística i audiovisual (CCLAV) és la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús de diferents suports i tipus de textos i amb adequació a les diferents funcions.

Què significa una competència pel que fa a l'aula quan la concreció curricular és tan àmplia com la CCLAV que es defineix igual per a infants de 7 a 16 anys? Hem de parlar de competència o de desenvolupament de la capacitat comunicativa? El concepte de competència es mou en el camp de resultats, potser en l'escolaritat obligatòria, i especialment en el camp lingüístic, ens hem de moure més entre processos participatius, oberts i de desenvolupament d'habilitats comunicatives.

Argumentar una proposta d'acció o un procés realitzat és una activitat oberta

L'alumnat aprèn en contextos d'activitat conjunta, on la comunicació adquireix sentit per ella mateixa i és motiu de reflexió per transferir processos a altres situacions. Es tracta de posar en funcionament sabers actius, que es mobilitzen, davant coneixements tancats. Per exemple, argumentar una proposta d'acció o un procés realitzat és una activitat oberta que permet posar en funcionament diferents processos i coneixements davant una activitat d'articulació i pronúncia.

La necessitat d'una bona pronúncia i articulació esdevindrà un coneixement inserit en la pràctica contextualitzada, però no un contingut aïllat. Aquest és el procés real de desenvolupament de la CCLAV. Necessita adequar-se a l'alumnat del moment, provocar la necessitat i crear espais de reflexió per ajudar a inferir i transferir els aprenentatges. És el fer menys per fer més a poc a poc i en profunditat. Aquest és el quid de la qüestió.

El procés d'aprenentatge de la llengua en situacions comunicatives té grans referents, metodologies tradicionals i també actuals que fonamenten la pràctica d'aula. En citarem alguns:

Paper de la correspondència o la premsa, escriure per ser llegit per uns altres. Freinet seria la tradició; Jolibert hi aporta el taller d'escriptura guiat i mediatitzat, i Cassany, aprofundeix en el procés i s'obre en l'ús i aprofitament del text de les xarxes.

Projectes, propostes globalitzadores que relacionen i integren tots els coneixements, vénen de referents tradicionals com Dewey o KilpatriKh i s'actualitzen amb pensament globalitzador que aporta Ferran Hernández Zabalza, en el nostre context, o es concreta en projectes de llengua de la mà d'Anna Camps i Marta Milian.

Propostes constructives i transformadores, relacionades amb l'entorn proper ens vénen de la veu clara i contundent de Freire o de Ferrer i Guàrdia i s'actualitza amb propostes a tots els nivells de l'Aprenentatge Servei, per exemple.

El sentit comunicatiu de la llengua, el fet d'aprendre des de les àrees és la proposta que va desenvolupar al seu moment Decroly i la trobem aprofundida amb Jorba o Neus Sanmartí en el fet d'aprendre a parlar i escriure aprenent ciències, o amb reflexions més concretes des de l'aprenentatge lingüístic de Nemirosky o Ramos, a partir del teatre o l'assemblea.

Models i propostes

Podríem seguir amb models i propostes (cinema, creació d'un blog o un joc, ràdio, etc.) Es tracta de definir i buscar situacions que l'ús comunicatiu i reflexiu de la llengua, les llengües i els mitjans audiovisuals siguin significatius i motiu d'ús i aprenentatge.

El procés d'intervenció no és nou, és canviant. Què fem per propiciar processos actius, actuals i comunicatius d'aprenentatge? Aquest és el repte per desenvolupar la CCLAV.

(La professora Margarida Falgàs és l'autora de l'article 'A fons' de l'última edició del suplement Diàlegs d'Educació, que publica el Setmanari de l'Alt Empordà).