L'adopció de l'enfocament per competències afecta molt especialment el procés d'ensenyament i aprenentatge i, concretament, a la metodologia i les activitats d'aprenentatge que proposem als nostres alumnes.
No existeix un mètode universal per a l'ensenyament de les competències, però queda clar que les competències es vinculen amb les teories socioconstructivistes i les teories de l'aprenentatge situat.
L'aprenentatge situat pot definir-se com una metodologia que es basa en situacions concretes i reals i que cerca la resolució de problemes a través de l'ús del coneixement. Aquesta idea de l'aprenentatge es vincula amb el concepte de competència que recordem que es pot definir com "la capacitat o el potencial per actuar de manera eficaç en un context determinat".
És a dir, la persona competent és aquella que sap activar i aplicar els coneixements per donar resposta a les exigències d'una situació concreta.
Per ensenyar a ser competent, les pràctiques educatives més tradicionals, basades en la transmissió de coneixements, es mostren clarament insuficients.?? La clau per apropar-nos a un ensenyament és deixar de pensar què fem els mestres per ensenyar, hem de començar a pensar quines activitats podem proporcionar a l'alumne per tal que aprengui.
L'alumne pot ser el protagonista de l'aprenentatge sempre que li facilitem els recursos adequats. El mestre o professor continua sent un element imprescindible en el procés educatiu perquè dissenya contextos adequats per aprendre i guia el procés d'aprenentatge.
Orientacions metodològiques
La vinculació de l'aprenentatge amb el context connecta amb una àmplia tradició de teories i pràctiques educatives que ara veuen reforçada la seva vàlua (treball per projectes, racons, tallers, aprenentatge cooperatiu...). ??Des d'aquesta perspectiva, i tenint en compte les característiques de les competències, es poden establir algunes orientacions metodològiques: L'activitat a l'aula se centra en solucionar problemes i situacions; utilitza pràctiques contextualitzades en escenaris reals o versemblants, connectant l'escola amb la vida dels alumnes; utilitzar metodologies actives i participatives on l'alumne tingui un major protagonisme i un marge més gran per prendre decisions; utilitzar el treball per projectes, l'anàlisi de casos, aprenentatge basat en problemes...; potenciar l'aprenentatge autònom en escenaris diversos; fer ús de les noves metodologies; potenciar la interacció i la comunicació amb els altres; potenciar la integració dels coneixements escolars i socioculturals de manera que tots els alumnes es puguin sentir representats a l'aula; prioritzar activitats que provoquin la reflexió i el pensament crític de l'alumnat, activitats cognitivament estimulants per a tots.
Així mateix, l'aprenentatge de competències ha d'incentivar el treball en equip, el treball cooperatiu per a la resolució de situacions que necessiten l'aplicació de mètodes analítics i la creació de vincles entre els coneixements.
(Reyes Carretero és autora de l'article 'A fons' del suplement Diàlegs d'Educació, del Setmanari de l'Alt Empordà)
