Enguany, el projecte Rossinyol de la Universitat de Girona, portat a terme a la ciutat de Figueres des del curs 2009-2010, celebra 10 anys d'existència. Tal com passa en la majoria de projectes socials ningú hauria dit que el Rossinyol, iniciat amb discreció i timidesa el 2000-2001, tindria aquest recorregut. Un recorregut, que amb la veritat per davant, ha estat agradable, plàcid i, encara que pugui semblar pretensiós, ha estat molt eficaç.

Abans de justificar el que acabem d'afirmar permeteu-nos que expliquem breument de què va el Rossinyol pels que no el coneguin. El projecte Rossinyol és un projecte de mentoria social en què es posa en relació un estudiant de la universitat (de qualsevol grau i curs) amb un alumne d'origen estranger (qüestió darrerament ampliada a un perfil més ampli) amb la idea que es trobin un dia a la setmana (de novembre a maig) per un espai de tres o quatre hores.

Activitats lúdiques, socials i familiars per passar-ho bé

Durant aquestes trobades l'estudiant universitari (el mentor) i el noi o noia estranger (mentorat) no han de fer res més, en principi, que passar-ho bé fent activitats lúdiques, socials i familiars de tot tipus. Generalment aquestes trobades es fan en parella i però de vegades són col·lectives en el sentit que el mentor i el mentorat es troben amb altres parelles de la ciutat a fi de fer activitats més comunitàries.

Dèiem que, en principi, l'objectiu de les trobades és passar-s'ho bé però el rerefons és més capciós perquè, el veritable objectiu del Rossinyol -tal i com l'entenem a la Universitat de Girona- és afavorir la inclusió social, cultural i lingüística i, per altra banda, afavorir expectatives educatives positives a fi que els nois i noies mentorats no es despengin del sistema educatiu a la primera de canvi. L'èxit, amb modèstia, del projecte Rossinyol és que aquests objectius tan fàcils d'esmentar i més difícils de concretar es treballen en un context donat per descomptat, lliure i en base a una relació de confiança entre mentor i mentorat.

Dotze ajuntaments implicats en el projecte

El desplegament del Rossinyol ha estat una experiència agradable perquè durant aquest deu anys el projecte s'ha nodrit d'institucions compromeses i bones persones que totes, sense cap excepció, hi ha posat de la seva part. Començat per la Universitat de Girona, que des del principi i amb tots els rectors que han passat durant aquests anys, han donat suport incondicional al Rossinyol. Suport que fins el 2012 va comptar també amb l'aval moral i econòmic del Consell Social de la UdG. Cal esmentar també el paper dels Ajuntaments, de tots els 12 ajuntaments que fins el moment actual estan implicats en el projecte, dels centres eductius i del Departament d'Ensenyament, de la Diputació de Girona, de la Generalitat de Catalunya -concretament de la direcció d'Immigració de la Generalitat-, etc.

Treball, dedicació i entusiasme

Però el que ha fet sobretot que el Rossinyol sigui el que és ha estat el treball, dedicació i entusiasme de les persones: des dels mentors de la Universitat -que any rere any han donat el seu bé més preuat (part del temps) fins a les famílies dels mentorats - que han confiat en un projecte i en una gent que, almenys d'entrada, desconeixen absolutament. Entremig caldria parlar de la gestió minuciosa, efectiva i afectiva dels tècnics municipals, dels mestres i professors, dels LICS i de tota la gent que d'una manera o altra posa el seu gra de sorra al Rossinyol.

A tots ells i elles, doncs, en nom dels responsables del Projecte, moltes gràcies i per molts anys ! Gràcies a la ciutat de Figueres per participar-hi!

(Jordi Feu i Òscar Prieto, coordinadors de la Universitat de Girona del Projecte Rossinyol, són els autors de l'article 'A fons' de l'últim número del suplement 'Diàlegs d'Educació' que publica mensualment el Setmanari EMPORDÀ