Ensenyament

La relació entre allò que es treballa a l'aula i la realitat

"Les aules cada cop són un espai més divers. Potser ens perdem en un excés de continguts i en una rígida planificació que no permeten una reflexió sobre el desenvolupament de la classe"

08.12.2015 | 16:40
Jordi Campeny, l´autor de l´article

Cada vegada són més els centres que posen en pràctica projectes innovadors. Els currículums dels ensenyaments obligatoris proposen un enfocament i una metodologia competencials. Els docents podem consultar diferents documents que ens donen orientacions, activitats i exemples sobre quina hauria de ser la manera de desenvolupar la tasca docent.

Però quina és la realitat? Ens hem parat a pensar quantes hores es dediquen a ensenyar d'aquesta manera? És un tema complicat. La recerca d'una vinculació entre la simple transmissió tradicional de continguts i la visió competencial ens pot fer perdre l'oremus. Cal treballar en aquesta línia, però no hem de deixar perdre algunes pautes importants en relació al desenvolupament de la sessió diària, ja que ocupa un percentatge molt elevat d´hores de la jornada escolar.

Sense voler entrem en una rutina perillosa. Sovint les classes comencen amb una revisió dels deures, continuen amb una explicació del professor amb més o menys participació malentesa de l'alumnat i acaben amb una proposta d'exercicis tancada, que els escolars anoten a la seva agenda com a deures en cas de no haver-los pogut acabar a l'hora de classe.

La fase inicial hauria de dedicar-se als coneixements previs dels alumnes, a fer un recordatori d'allò treballat, a centrar l'aprenentatge, sempre que sigui possible, partint d'ells i orientant-los en els nous descobriments. Aquests aspectes prioritaris poden quedar en l'oblit.

Trobar les paraules clau del tema tractat

Durant la sessió cal que l'alumne pugui establir relacions entre el que s'està treballant i la realitat, encara que sigui només a nivell oral. Així mateix, són importants les transferències entre els continguts de la mateixa àrea i/o amb altres àrees, la presentació de tasques flexibles amb diferents nivells de dificultat, la generació i l'edició de continguts per part dels alumnes i l'ús de diferents materials.

Sens dubte la part final de les classes té una importància rellevant per a la vida escolar present i futura de l'alumne. La realització d'una síntesi, encara que sigui a nivell oral, d'allò que hem après, el fet de trobar les paraules clau del tema tractat i/o la culminació en esquemes al final de la primària són imprescindibles.

Les aules cada cop són un espai més divers. Potser ens perdem en un excés de continguts i en una rígida planificació que no permeten una reflexió acurada sobre el desenvolupament de la classe.

(Jordi Campeny, Inspector d'Educació del Servei Territorial de Girona del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, és l'autor de l'article 'A fons' de l'últim número del suplement 'Diàlegs d'Educació' que publica mensualment el Setmanari de l'Alt Empordà).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema