Segurament, us heu trobat més d'un dia, en arribar a casa, cansats de tota la jornada laboral i mentre us disposeu a obrir la nevera per decidir què feu per sopar, que el vostre fill o filla obre l'agenda escolar i us diu: divendres tinc examen de tot el tema 2 de... Possible resposta nostra: doncs, comença a estudiar que després t'ho pregunto.

Darrere d'aquesta conversa, se'm plantegen diverses qüestions: què vol dir "tot el tema 2"? S'ha explicitat clarament als alumnes què aprendrien en iniciar la unitat? Com demostrarien el que han après? Com se'ls avaluaria? Com es podrien autoavaluar per veure si han assolit els aprenentatges previstos? N'ha quedat constància escrita? Com han d'estudiar? Se'ls facilita alguna guia d'estudi? Com ho han de fer els pares per "preguntar la lliçó"?

La manca d'estudi és una de les causes del fracàs escolar, però saber estudiar no és una competència innata, per tant cada cop es fa més necessari ensenyar a estudiar. Però, qui ha d'ensenyar a estudiar? Quan i com s'ha d'ensenyar a estudiar?

Moltes famílies, amb la més bona intenció, reprodueixen amb els seus fills la manera com elles estudiaven. De vegades, des de l'escola els hi hem traspassat aquesta responsabilitat, que no els pertoca. A les famílies, els correspon acompanyar, col·laborar en l'organització de l'espai i temps d'estudi, motivar-lo, però és funció dels docents dinamitzar i donar orientacions concretes per a la seva execució.

És responsabilitat del professor de cada assignatura ensenyar a estudiar la seva matèria.

es diferents estratègies d'estudi s'han d'ensenyar, modelar i aprendre en cadascuna de les àrees, no de forma aïllada i descontextualitzada. No té sentit ensenyar aquestes estratègies dintre d'una matèria específica anomenada tècniques d'estudi, com s'havia posat de moda fa uns anys.

Hem d'ensenyar als nostres alumnes a fer-se preguntes mentre llegeixen per estudiar, a tenir sempre al costat un paper i un llapis per fer anotacions, esquemes, subratllar el més important, resumir, apuntar dubtes... Però és imprescindible que aquest treball es faci a classe, que el docent faci modelatge d'estudi, que els alumnes verbalitzin les estratègies que utilitzen, que les comparteixin, que les practiquin a l'aula i així poder-les transferir quan ho hagin de fer de forma autònoma.

Hem d'anar transformant el model d'aprenentatge respecte a la lectura d'estudi que s'ha anat practicant durant molts anys. Els alumnes no són els mateixos de fa deu anys, encara que el professorat sí que ho sigui.

Si l'alumnat es renova cada any, nosaltres també ho hauríem de fer. Com a docents, ens correspon consensuar com i quan ensenyarem a estudiar i informar d'aquests acords a les famílies que, sens dubte, ens ho agrairan molt.

(Pili Arnáiz és l'autora de l'article 'Editorial' de l'últim número del suplement 'Diàlegs d'Educació' que publica mensualment el Setmanari EMPORDÀ).