Parlar d'educar en el segle XXI sovint ens porta a pensar en les noves tecnologies i a endinsar-nos en un món cibernètic que cal que vagi íntimament lligat a potenciar les competències dels nostres alumnes, enfortir els valors, fomentar les bones relacions interpersonals i desenvolupar aptituds per a la vida personal i professional.

Com a educadors, busquem la millor manera d'aconseguir aquests objectius, i apliquem a les aules diferents metodologies (Warldorf, Montessori, Freire, Intel·ligències múltiples de Gardner, mètode d'aprenentatge-ensenyament d'Ausbel, la metacognició, el mètode tradicional...). Esbrinar quines estratègies organitzatives i metodològiques són les òptimes per aplicar en el context d'aula i centre per aconseguir els nostres objectius es fa difícil i cada centre i educador planifica i adopta les que creu que poden ajudar més els seus alumnes.

Fer canvis en la nostra manera de treballar també vol dir ser valent per assumir el repte d'innovar, i la incomoditat que pot generar "sortir de nostra zona de confort". És important que tota la comunitat educativa comparteixi, cregui i treballi conjuntament per arribar a la fita proposada.

Els canvis metodològics haurien d'anar acompanyats de l'educació de les emocions. La intel·ligència emocional no és només una qualitat individual. La capacitat del professor per captar, comprendre i regular les emocions dels seus alumnes i l'acompanyament que els fa amb la paraula, el gest o la mirada han de contribuir a l'èxit escolar.

Recursos humans i materials per atendre la diversitat

De la mateixa manera que no podem delegar la responsabilitat total del treball de les emocions als centres educatius, i obviar el paper fonamental que té la família en l'educació dels joves, tampoc podem pensar que amb una metodologia adient, la bona predisposició del professor per captar i treballar les emocions és suficient: cal que les nostres escoles i educadors disposin dels recursos humans i materials per poder atendre la diversitat d'alumnes que tenim a les aules.

I així potser serem capaços d'ensenyar les matemàtiques amb el cor i la llengua de les relacions socials.

(Dolors Duran és l'autora de l'article 'Editorial' de l'últim número del suplement 'Diàlegs d'Educació' que publica mensualment el Setmanari EMPORDÀ).