No estàs malalt, has arreplegat un refredat, un refredat fort, tens una calipàndria. Fas una mica de riure. Et vols morir.

Tot va començar amb un ofec lleuger, un tel als ulls, una esgarrifança a la pell. Qualsevol corrent d´aire t´atacava els cinc sentits, cada canvi de temperatura et trasbalsava la personalitat. Et senties dèbil, exposat, sense defensa possible. I van començar els esternuts. Els esternuts són execrables perquè no els pots dominar, no els pots evitar, i si ho proves encara és pitjor. L´expiració violenta i incontrolable de l´esternut desmitifica l´intel€lecte, el destrueix, et fa animal, et fa cosa, et redueix a merda orgànica, et fa dimoni. Els circumdants et diuen "Jesús!" com un acte reflex d´educació, i el que fan és protegir-se dels virus que escups, com aquell qui es fa el nom del Pare o branda la creu davant la presència d´en Pere Botero. Els ciutadans del món que reneguen de qualsevol referència religiosa, ni que sigui cultural, no diuen Jesús, diuen "Salut!", que fa més agnòstic. L´efecte és el mateix. Fan de Ponç Pilat, se´n renten les mans, fugen del teu mal com ara de la pesta. Ja t´ho faràs...

Estar constipat és una petita tragèdia ordinària. Tothom et defuig. Tampoc tens ganes de veure ningú. No és motiu de baixa laboral però el rendiment descendeix. La ragera et fa anar a la deriva, la plorera et torna embriac. Només t´has pres un brou i sembla que t´hagis begut tot el vi de la terra. El cap com un timbal. I vinga mocadors de seda, que a defora del nas fan com el frec d´un paper de vidre. Maleïda màniga curta, maleït primer solet, maleïda primavera! La farmacologia tampoc t´hi ajuda, a millorar. Les potingues en forma de píndola o els preparats efervescents et tallen el refredat per fora, l´alimenten per dins. I embolica que fa fort, que després de l´aigüeta vénen els mocs, el mal de clepsa, la sensació que ets un alienígena. Millor la recepta de l´àvia: uns bons bafs d´eucaliptus i a suar. I que passi aviat l´emprenyada. Una calipàndria no és com tenir la grip, que convida a fer llit, a deixar-se acaronar. El constipat és burlesc, és ridícul. L´hem de deixar passar i, tal com ha vingut, engegar-lo a dida.