Vent Blau

Escolta Vehí

L'Agustí era professionalment estricte, ben format, un tipus civilitzat.

17.04.2013 | 10:09

No se m'acut cap millor manera de parlar de l'Agustí Vehí que fent referència als minyons escoltes. De fet, em rebenta escriure aquest paperot. Cada cop que et veus abocat a redactar un obituari, una nota necrològica, et sents doblement presoner: d'una banda, dels sentiments, enemics de la precisió; de l'altra, del protocol, que sempre obliga a parlar bé del finat.

L'Agustí era professionalment estricte, ben format, un tipus civilitzat. Personalment, en canvi, presumia d'arrels llibertàries, i fos cert o no, combinava a la perfecció el compromís social amb la tramuntana intel€lectual. Policia, historiador, escriptor, actor... com casava tot això? Com s'adeia l'uniforme amb els embats i les proclames quasi anàrquiques que a voltes t'etzibava, ric d'arguments?

M'imagino que aquest Sant Jordi prodigaran les reedicions dels seus llibres de novel€la negra. En aquestes històries de crims gruixuts i crims d'estar per casa redescobrirem l'Agustí madur, treballat d'ofici. Jo em permeto de recomanar un volum antic, un llibre coral que ell va coordinar i prologar fa deu anys: "Recorrerem la Jungla. 50 anys d'escoltisme a Figueres". Penso que en aquest centenar de pàgines s'hi explica el perquè de tot plegat. No és una anècdota haver estat boy scout en aquells anys de pretransició democràtica. Al cau de la Cate, a les sortides, als campaments..., la llibertat i la disciplina, els valors i la responsabilitat anaven de la maneta. I el respecte a la natura, l'admiració del passat, la construcció del futur eren objectius que no es podien bastir de qualsevol manera. El jove Vehí va amarar-se de tot això i gosaria dir que va ser un minyó escolta tota la vida, fins l'últim sospir.

M'arriba que la cerimònia civil de comiat al Jardí va ser emotiva i multitudinària. De ben segur que li hauria agradat veure's envoltat de tants honors. Tanmateix, amb la boca petita, hauria dit tot el contrari, potser. Davant d'un acte greu com un sepeli, no cal anar a buscar-hi coherències. Dir adéu a un servidor públic de 54 anys ja és en sí un acte a contracor. Ara ens toca recórrer la Jungla amb un guia menys, Agustí, vet aquí l'única contradicció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema