No voldria que ningú s´ho prengués malament: cap a la part del Pirineu, d´un temps ençà, assistim a una progressiva "tarragonització" positiva. Poso cometes a la referència geogràfica i subratllo positiva perquè lluny de trobar desencertat bastir castells i menjar calçots penso que és magnífic, és saludable i és profitós.
Tanmateix, em demano les raons per les quals aquestes manifestacions meridionals han fet tanta fortuna a les nostres comarques. D´entrada, en celebro la catalanitat. També, l´esperit collectiu: si un castell és el súmmum del treball en equip, m´imagino que no hi deu haver res més trist i absurd que fer una calçotada en solitari. I en totes dues pràctiques, benvingut sia tothom: del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà, amb cabells d´or o amb la cara morena, la festa és transferible. Però, què ho fa que ens hàgim lliurat amb aquesta desimboltura a les gràcies del Camp de Tarragona sense idèntica reciprocitat?
No cauré en el parany. N´hi pot haver de temptats de contraposar i fins i tot confrontar aitals exercicis lúdics o folclòrics amb d´altres de més nostrats. Posem-hi sardanes i havaneres. O mongetes amb botifarra, tant se val. La disminució efectiva d´aplecs i de balladors de sardanes seria, en tot cas, motiu d´un altre article, i les seques gaudeixen de molt bona salut... Que ho preguntin a Sant Llorenç, que mentre a Vila-sacra batien rècords de ceballots, a la riba de la Muga petava el carbó i multiplicaven els plats!
Ara que ho dic, cap allà baix de la botifarra nostra en diuen llangonissa, cap problema. També ens diuen que som més tancats, i en això sí que no hi podem pas estar d´acord. Vet aquí, si no la resposta, la clau de volta a la pregunta inicial: Què ho fa...? Doncs, clar i català, que som un sol poble, que aquí presumim de ser cruïlla de camins, que aquí xuclem tot allò que ens fa suar i pair, que som gent oberta, coi. No ha fet hisenda, també, la pizza, el menjar japonès, el McDonald´s, la batucada i el gangnam style? Doncs deixem-nos d´osques i a tocar la gralla! I si a Reus o a Valls no deleixen amb la tenora o amb La Garota d´Empordà, ells s´ho perden...
