Encara no havem paït el trumfo de l´Acústica i la Mostra del vi ha tornat a omplir el centre de Figueres de riuades. Seria massa simple estirar la metàfora i parlar de rierades de most, de caves, d´ull de llebre, de cabernets i de merlots. La gernació era humana i ben humana, amb tots els atributs. Homes i dones galtavermells. Constatació: la Rambla és un bon expositor, tastar vins a peu dret i a cops de colze no és precisament la millor praxi de l´enofília. Llavors, el tema de la teca. De copeta en copeta i només fins a la ratlleta fem el rosari de la D.O. Copa va, copa ve, a les sis de la tarda l´estómac és buit. No hi ha escopidors. Toca fer sant Hilari. El tiquet de la fira també anuncia degustacions sòlides de la terra. Exquisideses autòctones... i misèrrimes pel que fa a la quantitat. Tothom pot tenir clar que no hi anem pas a sopar, però en alguns estands, la porció de fuet, el bocí de formatge o el quart de llengua de seitó frega el minimalisme. Gasiveria o moda? Això sí, per un euret, algunes cases te´n posaven tres, de tallets, la ració convencional d´altres anys. Què s´hi va a fer, allà: promoció per al negoci futur o calaix immediat? El preu de la consumició genèrica, no cobreix la despesa publicitària?

Cap intenció de fer sang, és clar, d´això ja se n´encarrega la vinya. La mostra, un èxit fora de dubte. L´examen de revàlida, suspès: a l´hora de dinar, en un establiment costaner que anunciava peix de la badia, el vinet blanc de la casa, foraster. Ni Diada ni osques. No n´hem après.

Entre estelades i senyeres, acabem l´Onze de setembre vinós a la plaça de l´Ajuntament. Sardanes. Els Rossinyolets. Sempre magnífics. Quatre rotllanes. Cap regidor. Hores abans, fins i tot un conseller ramblejava amb la copa a la mà. La dansa nacional vol aigua. La cobla s´ofega. Darrers compassos, repetició. Visca!, criden els balladors. En volen més. Els músics es posen dempeus. Sonen Els segadors. Solemnitat. Crit final: Visca Catalunya! En un altre local de tastets, no gaire lluny, servien Rioja a doll, rosat navarrès ordinari. Per als nacionalistes més acabalats, Ribera de Duero.