Aquests darrers s´estenen pel bosc talment com criatures en un jardí d´infància. Criden, reneguen, pregunten, celebren. "Ep, on sou...? Maleïda romaguera... Trobeu res? Veniu, veniu..., un rovelló!" La muntanya sembla el mercat del dijous. Caçar bolets esdevé un esport com un altre, romeria pagana, cucanya de festa major. És bonic i a vegades fa ràbia.
A la cara B de la gresca boletaire, tenim el caçador independent, conventual, l´home que fa d´aquesta pràctica un exercici que frega el misticisme silvestre. El boletaire solitari ho és per vocació. Tresca marges, abandona la carretera, s´enfila cap allà on l´horitzó té forma de pujada fèrtil i infinita –la terra promesa de l´escarlet vinós, els prats sembrats de pinetells de mirada concèntrica, la fullaraca cruixent d´on neixen els ous de reig, la molsa d´esponja on el rossinyol de pi estira la cama i treu el caparró. El boletaire solt s´entén amb el paisatge, fabrica il•lusió a mesura que camina. Parla sol. No es despista. El sisè sentit li creix fins al punt de no perdre mai de vista el camí de retorn. Flaira més que no pas mira, endevina més que no pas descobreix. Això és terra de ceps, allà pot ser que s´hi facin fredolics, per aquí hi passo de llarg –només hi ha lleteroles. I quan s´ajup els cull amb amor, els arrenca amb dos dits, els talla la cua, no en gira cap de dolent. Sap perfectament que a bosc tots els bolets són bons. És només a taula que la natura s´hi torna, si no la coneixes prou, si no la tractes bé.
El caçador solitari és un supervivent imaginari dels poblets de barrufets. Combrega tant amb les fruites del bosc que se´n fa creus que no es pugui menjar la bellesa iridescent d´una amanita muscaria, aquell bolet vermell amb puntets blancs al barret que diu que fa perdre el món de vista. És un embriac de sotabosc, un foll que detesta tant els programes de bolets que se´ls mira d´amagat, un follet tendre que viu de somniar que torna de la seva aventura individualista i reparteix tot el que té, el tresor que ha trobat. Del silenci egoïsta a la generositat més absoluta: rovellons a cistellats.
