Figueres - Vilafant

Figueres i Vilafant no estan condemnats a entendre's: ja s'entenen. Els seus habitants sempre s'han entès sense necessitat de saber-se cosí gran o germà petit. El problema ha vingut de la mà dels seus polítics. Quan a la capital manava el PSC, al municipi veí CiU arrasava. I ara que a ciutat l'alcalde és convergent, al poble, alcaldessa socialista. No és pas qüestió de galls ni de galliners, però malament si dividim el corral en funció de les coloraines.

En l'afer de la nova estació, el nom fa la cosa. N'hi ha que s'entretenen assegurant que allò més important són els vials d'accés. Fals. Avui llenya, demà encenalls. Quan els accessos ja estiguin fets, i d'aquí a deu anys, quan la línia funcioni amb normalitat, l'indicatiu internacional el determinarà el nom del baixador. I la parada de tercera de l'alta velocitat a l'Empordà només pot dir-se d'una manera: Figueres.

Que està ubicada al terme de Vilafant? Molt fàcil: Figueres-Vilafant, i tan amples. Com Barcelona-El Prat, com Madrid-Barajas, com Paris-Orly. És més, ni Adif ni la Renfe, propietaris de la infraestructura, no haurien de ficar-hi cullerada. És una qüestió de nomenclatura territorial. A tot estirar, han de vetllar per la coherència, no fos que algun poblot desenganyat decidís batejar l'estació... "Cul d'olla"!

Sap greu, però en el conflicte Figueres-Vilafant massa sovint el petit ha volgut jugar la carta de l'opressor i l'oprimit, quan la proximitat només ha aportat avantatges mutus. La resta, excuses de mal pagador i trumfos que es juguen a l'empara de la guerra de sigles. Mentrestant, figuerencs i vilafantencs, aliens a les disputes. Algú sabria dir la diferència entre l'Olivar Gran i Les Forques, més enllà dels tributs?

A Figueres li cal generositat i modèstia, que no vol dir autoritat ni paternalisme. A Vilafant, l'orgull no ha d'estar renyit amb l'agraïment. El creixement de l'un no es pot deslligar de la puixança de l'altre. Ni rata ni David, ni gat ni Goliat: entesa metropolitana.