Domingo Edjang Morenol, més conegut com El Chojin, és un dels rapers més respectats de l’escena hip-hop espanyola. Nascut el 1977 a Torrejón de Ardoz, destaca pel seu estil “rap consciència” on, entre altres, rebutja la violència, les drogues i l’alcohol. Famós per l’èxit de les seves rimes, El Chojin va actuar a Roses davant de més de 700 joves dins la campanya Per Carnaval no tot s’hi val, on emfatitzà sobre la prevenció del consum de drogues i alcohol a través del rap.

El Carnaval de Roses compta amb 3.279 inscrits que desfilaran en 70 colles i 66 carrosses. El tret de sortida és aquest dijous amb l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes des de la plaça Catalunya. La primera gran desfilada serà la tradicional rua nocturna divendres al vespre.

Què li sembla participar dins una campanya de carnaval contra l’abús de drogues i alcohol?

El fet que des de l’Ajuntament tinguin el valor de portar algú que rapeja, que pugi a l’escenari a parlar amb els joves, vol dir que s’aposta per intentar fórmules que facin arribar aquest missatge als joves de forma efectiva. Jo no soc una pose, ni algú que treballa explicant aquestes coses, jo faig concerts, però també parlo de la meva experiència. No he begut mai a la vida i no m’ha passat res negatiu: quan parlem de l’èxit en l’àmbit social, que està relacionat amb el consum d’alcohol, jo dic que no necessàriament, i l’exemple soc jo. No he tingut problemes a l’hora de relacionar-me, lligar, a l’hora de triomfar en el meu camp... per això és molt important que els joves entenguin que existeix una altra opció, que no cal recórrer a l’alcohol ni a les drogues. Tendim a pensar que l’única manera que tenim de passar-ho bé un cap de setmana és bevent alcohol, però jo dic que es pot fer d’una altra manera.

A banda de rapejar i participat en campanyes de conscienciació, també treballa en mitjans.

He estat cinc temporades presentant un programa a Televisió Espanyola, a la 2, que es diu Ritmo Urbano i parla sobre cultura urbana en general, i d’elements culturals que estan relacionats, cinema, literatura, una manera de veure la cultura d’una forma no estàndard.

D’aquesta manera va arribar al públic més jove?

En el món de la televisió es treballa amb un targuet, però en el meu cas no. Jo treballo des de dins, ho deixo anar i després la gent ho agafa. No treballo per a un rang d’edat. Jo faig rap, és una música del carrer, una música honesta, de manera que jo em descric quan escric. Resulta que hi ha hagut gent a les institucions, gent que han entès que les coses que jo dic els pot servir com a instrument per treballar en moltes campa­nyes amb diferents col·lectius: joves, dones maltractades, he treballat amb els presos, però no escric per a ells.

Vostè com arriba al rap?

Jo soc de Torrejón de Ardoz, allà hi havia una base militar americana, i els americans, en els 80, escoltaven el rap i els nens que estàvem allà volíem ser com ells, així que també escoltàvem rap. Vaig començar amb 13 anys a escriure per buscar el reconeixement dels companys, dels veïns, i una cosa va portar a l’altra, i ara tinc 14 discos publicats i he actuat a trenta països, no sé com ha estat això.

Utilitzar el rap amb consciència com fa vostè és la norma?

La majoria de les persones que fan rap, l’utilitzen com a forma d’expressar-se, perquè sigui d’utilitat, són gent underground, que el que fan és utilitzar el seu talent o el temps per queixar-se del que veu, per intentar solucionar-ho. Després hi ha el rap pop, que és solament música, i aquí no hi ha cap missatge.

Destaca per la no utilització de paraules malsonants, pròpies del rap.

Hi són al rap i a la vida, el fet que no utilitzi paraules malsonants no em fa especial, jo escric com parlo, i no les utilitzo parlant. Però als meus temes parlo de sexisme, de racisme, de violència i aquestes són paraules més malsonants que dir qualsevol paraulota.

També parla de violència de gènere, com vol ajudar a través del seu missatge?

Vaig escriure el 2005 un tema contra la violència de gènere, El final del cuento de hadas, que va ser premiat i el van utilitzar moltes associacions i institucions per a diferents campanyes. He tingut l’oportunitat de parlar amb dones que han patit maltractaments i m’han explicat fins a quin punt els va servir el tema que jo vaig fer. És el més important que he fet a la vida, no en l’àmbit comercial ni el que més diners m’ha donat, però el màxim a què pots arribar com a creador és a aconseguir que una cosa que has escrit serveixi de veritat a algú que ho necessita.