Fa dies que aquests llums artístics coronen els carrers de la ciutat de Figueres, i obliguen els vianants a enlairar la vista. Els 319 llums de Nadal que vesteixen la capital de la comarca es van encendre el dia 25 de novembre en un acte a la Rambla en el qual van participar diverses corals, membres dels Pastorets, la contacontes Bel i la nina Nadalina.

La Ruta Nadalí per a menuts i grans

Precisament aquestes dues últimes noies han estat les encarregades d'explicar, des de fa cinc anys, el significat de les llums nadalenques als menuts encuriosits en el marc de la Ruta Nadalí. Comença quan la nina Nadalina, interpretada per Anna Garcia, s'escapa del Museu del Joguet per visitar els llums. Juntament amb la Bel i el personatge màgic d'en Fumera, que és un emissari dels reis d'Orient, porten nens i famílies a fer una ruta per la ciutat per tal d'explicar-los el significat que tenen aquests elements.

La iniciativa, definida com a teatre de ­carrer amb vocació global, compta amb la participació desinteressada d'entitats com ara Cèlia Vela, que dissenya el vestuari, o l'Associació de Guies de Figueres.

Llums inspirats en postals de Dalí

Hoechst, una empresa farmacèutica alemanya, va encarregar al pintor figuerenc Salvador Dalí il·lustrar felicitacions de Nadal durant dinou anys seguits. L'empresa enviava aquestes il·lustracions als seus clients, metges i farmacèutics.

Per fer aquestes felicitacions, l'artista va escollir un element comú i universal per a totes elles: l'avet, que és un element tradicional tant a Europa com als Estats Units i, per tant, podia ser entès arreu. Ara bé, ell no dibuixa arbres convencionals, sinó que hi posa el seu toc personal. Els dalinitza.

De les dinou postals de Nadal que va fer el pintor, dotze estan representades en llums de Figueres, i són les que destaquem i expliquem a continuació, ja que també són les parades de la Ruta Nadalí.

La formiga

Aquest animal no és cap postal de Nadal, tot i que apareix en alguna d'elles. La formiga és un element que el pintor Salvador Dalí utilitza recurrentment en les seves creacions pictòriques. Aquest símbol, que és una de les iconografies que més repeteix, té un significat concret. Té una connotació més aviat negativa a través del qual l'artista vol referir-se a l'angúnia, la putrefacció, el pas del temps i la mort.

Enguany hi ha sis noves formigues pels carrers de la ciutat, i serveixen per donar més rellevància a aquets element dalinià. En concret, estan situades a la plaça Ernest Vila.

Primer. Les ales

Aquest llum és la rèplica de la primera postal de nadal de Salvador Dalí, de l'any 1958. És un arbre de Nadal fet d'ales d'ocell, o bé d'àngel. Al pintor li agradaven molt els àngels, i els converteix en una figura recurrent en els seus quadres. Aquesta fixació per aquests personatges potser venia arran d'una cançó de bressol anomenada l'"Àngel de la son" que li cantaven a ell i a la seva germana quan eren petits, al seu pis del carrer Monturiol, i que els feia sentir protegits i segurs.

Segon. El mar

En aquesta imatge de la postal de 1959 es veu com l'arbre de Nadal surt de dins d'un cargol de mar. Les branques de l'arbre són cues de peix i, en concret, de bacallà. La part superior de l'arbre la corona un altre cargol, i a la part inferior hi ha un cavallet del mar de Cadaqués. En aquesta obra i en moltes altres, Dalí vol treballar els contraris i la dualitat. A "el mar" juga en combinar el cargol, que representaria l'úter femení, amb l'arbre, de forma fàl·lica i que representa el masculí.

Tercer. La infanta

En aquesta postal de 1961 titulada "La infanta", Dalí fa un homenatge a un dels seus pintors referents: Diego Velázquez. En concret, el figuerenc realitza la seva visió particular del quadre de "Las Meninas", de l'artista sevillà, en motiu del tricentenari de la mort d'aquest. A la llum es pot veure una Menina que porta a la mà un arbre de Nadal. Aquest no és l'únic homenatge que li fa Salvador Dalí, i és que els bigotis que tant el caracteritzaven se'ls va deixar també en honor a Velázquez.

Quart. El Quixot

Salvador Dalí dibuixa al Quixot tal com el descriu Miguel de Cervantes a la novel·la El Quijote: alt i prim, esllanguit, i acompanyat del seu casc, l'escut i la llança. En aquest Quixot de 1960 també s'hi veuen símbols nadalencs com espelmes, estrelles, branques d'avet i fins i tot un estel gugaç a la part de sobre. Als anys 40, el pintor ja havia il·lustrat una edició del Quixot amb dibuixos a ploma i aquarela i, des de llavors, aquest personatge ha estat una figura recurrent en la seva obra.

Cinquè. Campanes de sucre

En aquesta postal de 1970 es pot veure un arbre fet amb nenes-campana. De fet, la llum simbolitza que són unes nenes amb vestit que salten a corda. Per aquesta llum, Dalí va inspirar-se en veure la seva cosina Carolina saltant a la corda. En el text que acompanyava aquesta postal de nadal, l'artista va voler destacar que només el poder de les flors és capaç de combatre les forces del mal. El motiu d'aquestes paraules és que aquell any va haver-hi una forta i destructiva explosió nuclear.

Sisè. La Quadrícula

En aquesta obra de 1964, també anomenada DIN A-12, Salvador Dalí vol representar una posada en escena teatral. Emmarcat per un taló de teatre apareix ell, a dins de l'escena. Se li pot veure mitja cara amb un element que destaca per sobre dels altres. Els ulls. Té una mirada inquietant i al·lucinatòria. Els talons vermells del tearte li fan de cabells. Amb aquesta postal, el pintor va desenvolupar una de les seves passions, que eren els efectes òptics, els jocs visuals i les dobles imatges.

Setè. Les papallones

Aquesta postal nadalenca és de l'any 1967. Les papallones dibuixades es transformen en unes simètriques branques que coronen l'arbre nadalenc. Les papallones són un element recurrent en les obres de l'artista, i cal dir que l'artista estava fascinat per una qüestió en concret de les papallones. Es tracta de la seva simetria. La bilateralitat d'aquest animal l'admirava tant que per això el va convertit en l'element protagonista d'una de les seves postals nadalenques.

Vuitè. L'àngel Auri

L'àngel Auri és el nom de la postal nadalenca que Salvador Dalí va fer l'any 1973, i que posteriorment Figueres va reconvertir en llum. Aquest llum és un homenatge que l'artista fa a Rafael, un pintor renaixentista italià del segle XV que ell admirava. Rafel, que té nom d'àngel i per això porta unes ales a l'esquena, és el que agafa l'arbre del Ritual a la imatge. La tècnica emprada per pintar aquesta postal va ser mixta: el guaix, la tinta xinesa i la purpurina sobre paper.

Novè. La dona dels calaixos

En aquesta imatge de 1965 reconvertida en llum a la ciutat, el pintor juga amb l'ambivalència, que és un dels seus mètodes predilectes. El pintor juga amb la figura de l'arbre. Els peus de l'home simbolitzarien les arrels d'aquests, i els braços se li allarguen fins a tocar les estrelles. En aqesta al·legoria nadalenca apareixen també uns calaixos. Aquests recipients contenen, simbòlicament, tota la memòria i el conjunt d'experiències vitals de Salvador Dalí.

Desè. L'embrió de lluna

Aquesta postal de Nadal de l'any 1969 homenatja una fita històrica per a l'home, i serveix com a crònica d'un temps. El pintor s'inspira amb l'arribada de l'home a la lluna per primera vegada el dia 20 de juliol de 1969. Dalí dibuixa un arbre que neix de la lluna i que té les arrels al seu bell mig. Al centre també s'hi pot veure la figura de Selene. Ella és, precisament, la deessa grega de la lluna, i al quadre va guarnida amb unes ales de color blau.Onzè. El corall

La postal nadalenca que el pintor va fer l'any 1966 es bada en un arbre de corall. Amb aquesta pintura, l'artista recupera els seus records d'infància i recorda els corallers de Cadaqués, que estaven plens de llegendes d'origen grec. De fet, se'ls recorda com uns personatges de conte, amb caputxa vermella i fumant pipa. Aquest arbre de croall està poblat d'éssers de bona voluntat juntament amb altres elements com ara ocells o bé estrelles.

Dotzè. El cor

En la imatge de 1968 es pot veure un arbre de Nadal que està invertit, i que va acompanyat d'espelmes, un àngel, una mare i un nen. A aquest arbre, les arrels neixen de les estrelles i la punta de l'avet arriba fins a terra. Amb aquesta forma vol assemblar-se a una fletxa que travessa el cor de la terra. Tornant a fer una crònica del seu temps, és l'homenatge personal que Dalí fa a Christian Barnard, un metge sud-africà que un any abans va fer el primer trasplantament de cor.